L’any 1881 el govern estatal va
subvencionar amb 11.563 pessetes -la meitat del cost de l’obra- la
construcció d’unes noves escoles. La intervenció del diputat
liberal, Víctor Balaguer, fou decisiva en aquest afer i
per això hom li dedicà un carrer al poble. El nou edifici es va
alçar a la plaça Major, en els solars propietat del comú que van
quedar lliures un cop enderrocats l’hostal, la carnisseria i
l’escola, que els ocupaven. Les escoles unitàries de la plaça,
inaugurades l’any 1883, tenien dues aules –una per a nois i una
per a noies- i dos apartaments —un per al mestre, Llorenç Vidal, i
l’altre per a la mestra, Maria Janer.
Pel que fa a la instrucció de les nenes, al llarg del segle XIX, alhora que es consolidaven les bases del sistema nacional d’educació, es definia un ordre social d’esferes separades entre homes i dones. L’escola de nenes va ser l’encarregada de promoure i legitimar el model de dona útil al nou Estat i al desenvolupament econòmic des del govern de la llar.
L’assignatura de «Ligeras nociones de
higiene doméstica» que va establir la Llei Moyano el 1857, juntament
amb la reorientació que es va donar als «labors pròpies del sexe» cap a la utilitat familiar, van constituir els instruments clau per
allunyar les dones del mercat laboral i devaluar els treballs que
exercien.
Per saber-ne més: «La escuela de
niñas en el siglo XIX» de Pilar Ballarín Domingo. Historia
de la educación: Revista interuniversitaria,
ISSN 2386-3846,
ISSN-e 0212-0267,
Nº
26, 2007, pàgs.
143-168
