Serà el dilluns 27 de juny, a les 19.30 h, al vestíbul de l’Arxiu Municipal
El plan nacional de estabilización económica imposat pel banc mundial i l’FMI i aprovat l’estiu del 1959 obria una dècada, la des 60, que serà coneguda que permetrà l’estat espanyol vincular-se al gran creixement econòmic que llavors experimentaven els països de l’Europa Occidental. Per endreçar l’economia calia abandonar la política autàrquica del règim franquista, que va aïllar i va portar el pais a una total fallida econòmica, i calia obrir-lo als mercats exteriors. Així, els seixanta van ser l’inici d’una progressiva generalització del consum, als aparadors de les botigues de Gavà van començar a aparèixer electrodomèstics i aparells que fins aleshores només s’havien pogut veure a les pel·lícules americanes.
L’arribada de nous productes i de la televisió com a vehicle de la publicitat de masses van canviant l’estil i les formes de fer publicitat. Es comencen a aplicar les modernes tècniques de marketing, amb missatges que poden ser eficaços en molts països i mercats. Pel mateix preu, els cinemes oferien dues pel·lícules i el NO-DO. Les pel·lícules es projectaven en sessió continua: quan acabava una es projectava l’altra i així fins l’hora de tancar. Després de dues pel·lícules seguides es feia un descans i en aquest intermedi és quan es passaven les filmines publicitàries amb anuncis d’establiments comercials gavanencs (confecció i moda, alimentació, bellesa, nous “productes” com ara televisions, tocadiscs, rentadores, frigorífics, cuines, vehicles, construcció…). També es projectaven les que anunciaven la pel·lícula de la propera setmana, les que ens recordaven quina actitud havíem de mantenir a la sala o el clàssic Visite nuestro bar…
Aquesta exposició ha estat possible gràcies a la col·laboració desinteressada de Jordi Ribó, família Pugès Estapé, família Sanchez Esteve, família Mitjans Castellano, família Miralles Tintorer, família Tutusaus Campanyà i especialment a Àngel Domínguez i Griselda Esteve que van evitar la desaparició de les filmines, que formen el gruix principal de l’exposició i que avui es troben dipositades a l’Arxiu Municipal. Un recull d’indubtable valor sociològic, cinèfil i sentimental.
