El 30 de març de 2026 es va produït un fet rellevant per a l’estudi de l’exili republicà espanyol: la posada a disposició pública, en línia, del denominat Fichier espagnol de l’Office français de protection des réfugiés et apatrides (OFPRA). La consulta d’aquest fons documental ens ha permès localitzar cinquanta-dues persones nascudes a Gavà que consten als registres de l’administració francesa de refugiats, aportant informació inèdita sobre la composició social i demogràfica de l’exili gavanenc.
Cal precisar, però, que aquesta documentació no constitueix un cens exhaustiu dels exiliats de Gavà, sinó únicament de les persones que, per diferents circumstàncies administratives, van quedar incorporades als fitxers de l’OFPRA. En conseqüència, les dades obtingudes han de ser interpretades com una mostra documental especialment significativa, però no com la totalitat de l’exili gavanenc.
L’anàlisi estadística d’aquest conjunt documental mostra una presència lleugerament superior d’homes (31 persones, un 59,6 %) respecte de les dones (21 persones, un 40,4 %). Tot i això, la proporció femenina és prou elevada per evidenciar que els registres no recullen exclusivament antics combatents o militants republicans, sinó també un nombre considerable de dones que van formar part del procés d’exili familiar.
La distribució cronològica dels naixements és especialment reveladora. Més de la meitat de les persones identificades van néixer durant la dècada de 1930, mentre que un altre grup molt nombrós correspon als nascuts durant els anys vint. En canvi, són escassos els casos de persones nascudes abans del 1900 o durant les primeres dècades del segle XX. Aquest predomini de persones nascudes entre 1925 i 1938 indica que una part important dels inscrits eren infants o adolescents quan finalitzà la Guerra Civil. Això suggereix que el fitxer de l’OFPRA reflecteix sobretot la continuïtat de l’exili en l’àmbit familiar, incorporant els fills i filles dels refugiats republicans, més que no pas únicament els protagonistes adults de l’èxode de 1939.
Les dades permeten igualment identificar nombrosos grups familiars. Cognoms com Candel Antón, Artola Escuin, Carbonell Balasch, Moreno Gracia, Vives Alcaraz, Hernández García o González Valencia apareixen repetidament, fet que posa de manifest que moltes famílies gavanenques van compartir l’experiència de l’exili i van mantenir la cohesió familiar durant el procés d’establiment a França. Aquesta constatació reforça la interpretació de l’exili republicà com un fenomen essencialment col·lectiu i familiar, més que no pas exclusivament individual.
Pel que fa a l’origen socioprofessional, la informació conservada confirma el perfil eminentment obrer de la població exiliada. Entre les professions declarades predominen els paletes, manobres, agricultors, fusters, electricistes, muntadors, fresadors i altres oficis vinculats als sectors de la construcció, la indústria i els treballs manuals. En el cas de moltes dones, la documentació les identifica sense professió o bé com a mestresses de casa, tot i que també apareixen alguns casos de treballadores tèxtils, empleades d’oficina o teixidores. Aquest conjunt de dades concorda plenament amb l’estructura social de la Gavà de les dècades de 1930 i 1940, caracteritzada per una important presència de classes treballadores.
La distribució geogràfica de les darreres adreces conegudes permet observar una notable concentració dels exiliats en determinats departaments francesos. Destaquen especialment els Pirineus Orientals, l’Alta Garona, el Loiret, el Tarn, el Tarn-et-Garonne, l’Aude, la Gironda i la regió parisenca. Aquesta implantació territorial coincideix amb els principals espais d’acollida dels refugiats republicans espanyols i posa de manifest l’existència de xarxes familiars i comunitàries que afavoriren l’assentament i la integració dels exiliats.
Finalment, la documentació també evidencia els processos d’arrelament desenvolupats durant les dècades posteriors a la Guerra Civil. Diversos expedients indiquen l’obtenció de la nacionalitat francesa, ja sigui per naturalització o per matrimoni, un fet que reflecteix la progressiva integració d’una part dels exiliats en la societat francesa sense que això impliqués necessàriament la desaparició de la seva identitat d’origen.
En conjunt la consulta del Fichier espagnol de l’OFPRA constitueix una aportació de gran valor per a l’estudi de l’exili republicà gavanenc. A més d’ampliar el nombre de persones identificades, permet aprofundir en la composició demogràfica, l’estructura familiar, el perfil socioprofessional i els processos d’assentament dels exiliats, complementant i enriquint les fonts documentals utilitzades fins ara.
