“Durant
l’època de jubilat, la meva dona i jo vam fer molt bones amistats.
Vam passar uns dies a Riells de Montseny on hi havia el
sacerdot-poeta, Mn. Pere Ribot, bon amic nostre, i allà després de
sopar fèiem una animada tertúlia.
l’època de jubilat, la meva dona i jo vam fer molt bones amistats.
Vam passar uns dies a Riells de Montseny on hi havia el
sacerdot-poeta, Mn. Pere Ribot, bon amic nostre, i allà després de
sopar fèiem una animada tertúlia.
El
matrimoni Bassas-Onieva, de Barcelona, eren uns assidus concurrents.
Tenien dues noies molt maques i un noi molt eixerit. Un dia, el xicot
ens va sorprendre sortint de la cuina agafant una carxofa pel tronxo
i fent veure que retransmetia un partit del Barça. Anava dient:
“César passa a Manchón i aquest a Kubala, que empalma un xut que
entra com una exhalació a la porteria contrària i… gol, gol,
gol!!!”.
Era
el jovenet Antoni Bassas que ja demostrava que amb el pas dels
anys esdevindria un locutor amb estil propi”.
Fragment de les Memòries de Joan
Solé Margarit
Solé Margarit
