📺 L’aparell receptor de televisió va
representar tota una novetat a les llars gavanenques dels anys
seixanta. Tot i que es va incorporant poc a poc a l’espai comú de la
casa, encara tardaria un temps a ser l’objecte omnipresent de
l’actualitat i molts anaven a casa dels veïns o al bar per mirar-la.
Fins i tot havia teleclubs!

Als aparadors de les botigues
d’electrodomèstics els televisors compartien protagonisme amb els
ràdio transistors portàtils i els tocadiscos. Aquests darrers, en
aquell moment, encara els hi guanyaven la partida. La ràdio era
present a les cases i als tallers, amb una gran oferta d’emissors i
el tocadiscs era imprescindible als guateques que muntava la joventut
als domicilis particulars. Tampoc podien competir amb les sales de
projecció perquè, juntament amb el futbol i el ball, el cinema
era un element important de socialització i el lleure més popular.

En aquella primera televisió només
s’hi podia veure un canal -o cadena amb es deia llavors- (fins l’any
1966 no apareixerà TV2) i la programació, a més, estava limitada a
poques hores al dia.

Benet Solina

Arxiu Municipal de Gavà