El Diumenge de Rams marca l’inici de
la Setmana Santa i, temps enrere, era una jornada molt esperada,
especialment pels més petits. Era costum estrenar roba, símbol
de renovació, i portar el palmó o el ram de llorer a beneir davant
de l’església parroquial. El matí començava amb l’olor de
colònia, sabates lluents i nervis continguts. Els carrers s’omplien
de famílies, padrins i padrines orgullosos, i infants que mostraven
els seus rams adornats amb caramels i llaços.
A
Gavà, al voltant de l’església es respirava un ambient de festa i
de trobada. Després de la benedicció, sovint es feien fotos per
immortalitzar aquell dia especial. Aquell diumenge era també una
manera de transmetre valors i tradicions, i de reforçar els vincles
familiars i comunitaris.
Amb els anys, la
celebració del Diumenge de Rams s’ha mantingut viva, però ha
perdut part del protagonisme que tenia a la vida quotidiana del
poble. Encara avui, algunes famílies porten els rams a beneir i
s’acosten a l’església, però la participació ja no és tan
multitudinària ni tan marcada pel ritme col·lectiu com ho era
aleshores. Les presses, els canvis socials i la pèrdua de certes
tradicions han fet que aquella il·lusió viscuda pels infants dels
anys seixanta avui es recordi amb una barreja de tendresa i
enyorança. Tot i això, cada ram beneït, cada fotografia
antiga, cada gest que es repeteix any rere any, ens connecta amb
aquella Gavà d’abans, i ens convida a recordar d’on venim.
📷 Diumenge de Rams davant de
l’església parroquial de Sant Pere l’any 1960. AMG / Fons Rosa Miret/ Autoria
desconeguda




