Als anys seixanta i setanta, Gavà
vivia una transformació musical marcada per nous sons i estils.
L’època de les orquestres de ball s’anava acabant, mentre que
els gustos musicals que arribaven de fora guanyaven força entre la
gent jove.
Conjunts
com Els
Rítmics,
campions d’Espanya d’harmònica, i grups com Clafer’s
i Buleboa
es van fer conèixer en les populars vetllades d’Art i Caritat.
Aviat se’ls unirien formacions com el conjunt femení Damas,
els grups de folk Juvens
i Naps
i Cols,
i també Stage
Brown,
Mania,
Sarabanda,
Blayers,
Gavà
Sax’s Quartet,
Jívaros,
Jordi
Paniagua,
Los
5 Rooys
o Movy
Dyc.
Tots ells van anar guanyant presència i protagonisme dins la cultura
juvenil local.
Espais
com els festivals de final de curs de l’escola de la Carme Amat
—veritable viver de músics—, les setmanes culturals o les
col·laboracions amb el Grup
Teatre Estudi
van ser escenaris ideals per mostrar tot aquest talent emergent.
Un
dels moments clau d’aquesta efervescència musical va ser la
creació, l’any 1976, de la delegació gavanenca de Joventuts
Musicals.
Aquesta iniciativa, impulsada per un grup de joves músics locals
(Amat, Grau, Roca, Sans, Vidal, Puigverd, Ribó, Béjar, Blay…), va
donar encara més empenta a l’activitat musical, amb la Torre Lluch
convertida en una sala de concerts que acollia propostes de qualitat
i molta passió.
