La
inauguració de la fàbrica Roca Radiadors a Gavà, l’any 1917, va
suposar un gran impacte econòmic i social. Acabada la Guerra Civil,
els germans Roca, representats per la senyora Angeleta, van dur a
terme una extensa obra social que va incidir en la represa cultural i
associativa del municipi.
Gavà, lligat a la parròquia, existia el Patronat Catequístic, que
acollia diverses activitats de caire cultural i esportiu. Amb el
temps, aquest espai va esdevenir insuficient per encabir totes les
activitats que s’hi duien a terme. Per tal de construir un nou
centre parroquial, l’any 1951, Àngela Roca va cedir a l’arquebisbe
de Barcelona el solar contigu al Patronat, al carrer Mn. Rafael Mas
—avui, carrer de Sarrià—. L’obra, finançada també per Àngela
Roca, va ser encarregada a l’arquitecte Ramon Bayo Samsó, que va
construir un edifici d’estil noucentista amb elements
racionalistes. Comptava amb aules, una sala de teatre i una pista
poliesportiva.
El
centre es va inaugurar el 24 de febrer de 1952 sota la direcció de
la parròquia de Sant Pere de Gavà, i es va constituir una junta
directiva formada per un president, un vicepresident, un secretari,
diversos vocals i, com a fundadora i vicepresidenta honorària,
Àngela Roca. La donació a la parròquia estava condicionada a
mantenir-ne sempre un ús educatiu i cultural.
El
Centre Cultural va heretar les entitats del Patronat Catequístic,
com el grup de teatre o l’equip de bàsquet, que entrenava a la
pista poliesportiva del pati. També en va acollir de noves, com la
Sociedad Colombofílica, el grup d’escacs, l’equip de tennis
taula o l’Agrupació de Cinema Amateur. Els caps de setmana s’hi
projectaven pel·lícules i fins i tot s’hi van organitzar sessions
de cinefòrum. L’escenari del Centre Cultural va acollir nombrosos
espectacles, com actuacions teatrals, festivals escolars o
representacions del grup benèfic Art i Caritat.
🖋 Assumpció Gabernet
