 |
A mitjans de la dècada dels seixanta, a Gavà quedava encara una important operació d’ompliment urbà pendent: el quadrant nord-est, entre la carretera de Begues i la riera de Sant Llorenç. El 1967 es va començar a edificar el barri de Can Tintorer, però el pla parcial havia estat impugnat i anul·lat, i la planificació urbanística va ser inexistent fins al 1978. El primer sector que es va urbanitzar va ser la zona enclotada de la riera de Sant Llorenç, amb una retícula de carrers regulars i una tipologia de casetes unifamiliars. Cinc anys després, va començar la segona fase amb la construcció de polígons de blocs d’edificis sobre una topografia més elevada, seguida d’una actuació als voltants de la plaça de Catalunya i de can Pere Bori.
La
manca de planificació i de serveis van provocar problemes de
tota mena. De mica en mica s’hi van anar instal·lant comerços i
el barri es va dotar de nous serveis. Es va inaugurar l’institut
d’ensenyament secundari (1968), la parròquia de Sant Nicasi (1972),
el mercat municipal, les pistes Ernest Barrufet (1981) i el
poliesportiu (Sala de Barri), que també allotjava les dependències
administratives del Patronat Municipal d’Esports (1984). A inicis de
1974 van començar els treballs per a la construcció d’un bloc
d’habitatges davant de l’institut de secundària. Quan les
màquines estaven rebaixant el terreny, una excavadora va quedar
atrapada en un pou. Es van paralitzar les obres i el solar va queda
abandonat. Un any després, un grup d’arqueòlegs va començar a
trobar-hi materials arqueològics i, després de moltes
especulacions, es va determinar que es tractava d’unes mines
neolítiques.
A
finals de la dècada dels setanta es va iniciar la redacció d’un
projecte de remodelació de Can Tintorer, que no va començar fins al
1985. Es van reparar les voreres, la calçada, l’enllumenat i el
clavegueram, i es van reordenar els espais interiors del conjunt.
