 |
| Melcior Rosich Amat |
 |
| Josep Esteve Pugés |
No
és molta la informació que disposem dels serenos de la nostra
població, però originàriament eren els encarregats d’encendre els
fanals de petroli repartits pel poble. Al llarg del recorregut que
feien des de les deu de la nit i fins a l’alba, tenien l’obligació
de cridar les hores tot anunciant el temps de cada moment: “Les
dotze en punt i serè” –d’on prové la seva denominació-. També
havien de fer llum al veïnat que ho demandés, cridar el metge, la
llevadora o el capellà, anar a ca l’apotecari en cas de necessitat,
i alertar en cas d’incendi. Cap a l’alba començava la seva tasca de
donar tants cops en les portes de les cases com pedres hi havien
deixat els seus propietaris, les quals indicaven, segons el nombre,
l’hora en què el pagès volia ser despertat. En determinats casos
també s’encarregaven d’obrir les portes de les cases, raó per la
qual custodiaven les claus.
1883 l’Ajuntament va destituir l’anterior fanaler i sereno —el nom
del qual desconeixem— i es va nomenar en el seu lloc Josep
Solé Gasset,
que, a més, també es va encarregar de la cura del rellotge públic
durant alguns anys. En 1887 es va designar com a sereno suplent en
Federico
Rafols Comas.
Inicialment el sereno vivia únicament de les donacions o propines
dels veïns. Aquest minvat sou va donar lloc a la creació d’unes
artístiques felicitacions que, abans de Nadal, repartien pel veïnat
a canvi d’unes estrenes (aguinaldo).
1890 l’Ajuntament va constatar que un únic sereno no podia cobrir
totes les necessitats de la vila, per la qual cosa va convocar la
Junta de Veïns perquè hi donés el seu parer. Arran d’això, es
va nomenar Jaime
Urpí Rafols com a nou sereno,
i es va dividir la població en dos districtes. En 1902 va començar
Joan
Ventura Ros.
Rosendo
Ventura Sebastiá
i Ramón
Urpí Mélich es van afegir a la plantilla de serenos l’any 1908.
L’any 1909 el panorama nocturn del poble va canviar radicalment. Es
van començar a encendre les bombetes il·luminades per la força
elèctrica i es van anar arraconant per sempre els fanals de petroli.
L’any 1935 va començar a treballar Josep
Fulquet Sagrera,
que, junt amb l’altre sereno, Juan
Duaso Sarrau,
van ser destituïts en acabar la Guerra Civil, i van ocupar el seu
lloc
Josep Esteve Pugés
i Melcior
Rosich Amat.
Dos anys després, es van crear dues places de sereno, que van ocupar
Josep Fulquet Sagrera i Josep Esteve Pugés, un cop superades les
proves pertinents. No va ser fins el 1957 quan es van crear dues
noves places de sereno, reservades al personal de l’exèrcit.
Desconeixem els noms dels qui van ocupar aquestes places.
s’han trobat les actes de quan van cessar en els seus càrrecs els
últims serenos, però al final de la dècada dels 60 del segle
passat aquesta entranyable figura va desaparèixer de la nostra
població.
