Gavà, la tarda d’avui, es feia el ball del sac i tombo. Era una
ballada ordinària enmig de la plaça, semblant a totes les altres
quant a la dansa, però es distingia perquè durant el seu curs hom
elegia l’anomenada junta del sac. És a dir, els encarregats
d’organitzar i portar a terme les fetes del Carnestoltes. El nom
pintoresc de sac i tombo venia dels instruments emprats per a la
dansa, que eren el sac de gemecs o cornamusa i el tamborí i flabiol.
S’escollien i designaven els que havien de fer el paper de jovençà,
de jovençana, de vell i de vella. Per als dos primers càrrecs hom
escollia els dos fadrins que sabien més de ballar o que tenien més
bona predisposició per a aprendre’n. Per al paper de jovençana,
hom procurava que el fadrí escollit fos de tipus adient per fer el
paper de donzella i que li pogués escaure bé el vestit de dona. Els
jovençans o nuvis encarnaven el sentit jove i ballarí de la festa,
com explicarem per les Carnestoltes. El vell i la vella
representaven el bon humor, l’alegria i la gatzara, i hom triava per
a aquests papers els dos homes grans més de la broma»
Joan Amades. El Costumari Català, Editorial Salvat, Barcelona, 1950-1954.
Per
saber més: La Tornaboda de Gavà i Viladecans, de Pompili Massa i
Pujol, Ajuntaments de Gavà i Viladecans, 2011.
