La història que relatem a continuació va succeir a Gavà fa vuitanta-dos anys i és fidel transcripció de la que ens va explicar el seu protagonista. El desig del narrador, ja mort, era preservar l’anonimat, per aquesta raó els noms de persona i de lloc han estat canviats

L’any 1944 en Joan tenia catorze anys. Per aquelles dates va morir la seva tia Filo, que vivia a Molins de Rei. El Joan volia anar a l’enterrament perquè l’estimava molt i sempre havien tingut molt bona relació, però els seus pares no van deixar-li anar perquè no faltés a escola.

La nit següent a l’enterrament, com moltes altres, el Joan es va llevar per anar a la comuna, que era fora, a l’eixida. Va ser aleshores quan, en un racó de l’habitació, va veure clarament una ombra. Però no una ombra projectada a la paret, sinó una ombra amb entitat pròpia, com un espectre. Va anar a la comuna i va tornar-se’n al llit. No es va atrevir a explicar-ho a ningú.

Aquella escena es va repetir la nit següent. A l’endemà, va decidir confiar-li a la seva mare, que li va donar un savi consell: “Dile: de parte de Dios, quién eres y qué quieres” i així ho va fer. Quan aquella nit l’espectre va tornar a aparèixer, va fer el que la seva mare li havia indicat i una veu va contestar: “Soy la tia Filo… y quiero que me quiten el pañuelo…, que no veo el camino…”.

Quan va explicar a la seva mare quina havia estat la resposta de l’espectre, aquesta va confirmar que, efectivament, la difunta havia estat enterrada amb un mocador que li tapava la cara, detall que el Joan desconeixia. La mare d’en Joan va anar immediatament a parlar amb la filla de la finada per posar-la al cas de la situació. Aquesta va anar a parlar amb el rector, que  li va aconsellar encendre dues espelmes per guiar-la. Així ho va fer i l’espectre no va tornar mai més.

L’any 2013, quan en Joan ens ho va explicar, encara recordava amb tota claredat la veu de la tia Filo i estava convençut que, finalment, havia trobat el camí.

Gavà,  2026