Els castells no són només torres humanes; són el reflex d’una identitat col·lectiva feta d’esforç, emoció i, sobretot, de memòria. A Gavà, aquesta tradició té unes arrels profundes que ens connecten directament amb la meitat del segle passat, gràcies a la passió de pioners que van portar la cultura castellera a la nostra comarca. Avui viatgem en el temps per recordar com va començar tot.
Josep Batet i el naixement dels Xiquets d’Eramprunyà (1941-1950)
La història castellera a Gavà neix amb un nom propi: Josep Batet Figuerola. Vinculat a la Colla Vella de Valls i de nissaga castellera (el seu avi havia estat casteller de la colla del Pomerol a Tarragona), Batet va arribar a Gavà cap a l’any 1941. Malgrat tenir els peus malmesos a causa de la Guerra Civil, la seva passió va ser més forta. L’any 1948, acompanyat dels seus fills i amics, va fundar els Xiquets d’Eramprunyà, esdevenint la primera colla castellera de la història nascuda fora de les comarques tarragonines.
La colla va portar el nom de Gavà a indrets com les Rambles i l’Ajuntament de Barcelona, i fins i tot al pati de l’asil de Sant Joan de Déu per fer somriure els nens malalts. Malauradament, l’any 1950, un tràgic accident laboral va costar la vida a tres membres de la família Balsells, de la finca de La Boada —pilars fonamentals del grup—, fet que va estroncar temporalment aquesta primera etapa.
Resiliència i futur: Dels Xiquets de Gavà a l’actualitat
L’esperit casteller mai va desaparèixer de la vila. L’octubre de 1960, Josep Batet va tornar a reorganitzar el teixit casteller sota el nom de Xiquets de Gavà. Amb un grup format per 40 adults i 5 infants, van reaparèixer amb força a principis de 1961 descarregant el pilar de cinc i castells de sis, arribant a provar estructures tan ambicioses com el dos de set a Valls, i quedant-se a les portes de coronar un quatre de vuit.
Aquesta flama castellera va revifar l’any 1994 amb la fundació de l’actual Colla Castellers de Gavà. Al llarg de les darreres dècades, les noves generacions han assolit fites històriques per a la ciutat, com el tres de set, el quatre de set amb agulla (1995) o el cinc de set (2004). Tot i haver hagut de superar grans adversitats al llarg dels anys —com la dolorosa pèrdua del casteller Jordi Calatayud l’any 2017 o l’aturada forçosa de la pandèmia el 2020—, la pinya gavanenca s’ha mantingut sempre ferma.
Avui dia, cada vegada que la colla s’enfila a la plaça, es fa sobre les espatlles d’aquells pioners del 1948. Una tradició viva que continua tocant el cel de Gavà.
📷 1. Trobada castellera a la plaça de braus de Tarragona, a la dècada de 1950. AMG / Fons Família Batet Buenaventura. Autoria desconeguda.
📷 2. Una foto per a la història, els rostres de la colla cap a l’any 1947. D’esquerra a dreta i de dalt a baix:
Isidre Jan Gelabert, cap de la Colla del Vendrell i gran impulsor dels castells a Barcelona i rodalia; Noé, més endavant forner de Can Churro; Martí; Aurora Batet, primera dona castellera que va actuar de manera regular; Rafael Llauradó; Paco Buenaventura; Albert Batet i Josep Zaragoza. Foto cedida i acolorida per Enric Ferrer Batet. Autoria desconeguda.
📚 Per saber-ne més: Méndez Galeano, Lluís Vicenç. Inici de la història dels castells a Gavà. Castellers de Gavà, 1998.
✏ Enric Ferrer Batet
