![]() |
| AMG. Fons Pere Marrugat, any 1974 |
Pere
Marrugat i Querol (Gavà, 1936-2020) va ser net de Joan Querol, un dels germans
de la família Querol, coneguda com els
rajolers, que l’any 1903 va edificar la primera bòbila de Gavà. Aquest és
un fet remarcable, ja que marca el naixement de la industrialització a la
nostra ciutat. La xemeneia d’aquesta bòbila encara resta en peus i dona nom a
un complex esportiu i a un barri de Gavà. Vinculat des de ben jove al món
industrial, entre 1954 i 1957 va treballar a la bòbila del seu avi, on es va fer
càrrec de la comptabilitat i la logística.
de la fàbrica de begudes carbòniques del seu pare, Begudes Carbòniques
Marrugat, fundada l’any 1955 i amb seu al carrer de Sant Isidre. El negoci
familiar va anar creixent i el seu pare i onze fabricants més del Baix
Llobregat van crear CARESA, Carbòniques Reunides, SA, una de les empreses més
importants de fabricació i distribució de begudes carbòniques de la comarca
(Gasosa Núria i Familiar). Pere Marrugat hi va començar com a repartidor, va
passar a ser-ne inspector de zona i va arribar al càrrec de comptador/tresorer,
alhora que va formar part del consell d’administració. Però la pugna amb
empreses del sector per conquerir el mercat de begudes carbòniques i la
conflictivitat laboral de finals dels setanta va produir un gran desgast
comercial i una forta pèrdua de rendibilitat a l’empresa, cosa que en va
provocar el tancament l’any 1985.
de l’experiència industrial, Pere Marrugat va treballar en el sector de les
assegurances com a agent representant d’ALICO. L’any 1988 va decidir aprofitar
la seva llarga experiència comercial per engegar,
junt amb la seva dona, la botiga de regals Kukades, a la Rambla de Gavà, projecte
empresarial que va mantenir fins a jubilar-se.
des de la transició i l’any 1978 es va afiliar a Convergència Democràtica de
Catalunya. Es va incorporar al comitè executiu local i va exercir diverses
tasques de responsabilitat —tresorer, secretari, vicepresident i coordinador de
les campanyes electorals del partit entre els anys 1979 i 1994.
vint anys va ser regidor a l’Ajuntament de Gavà (1983-2003). També va ser cap
de llista de CIU a les eleccions municipals entre 1995
i 1999, i portaveu del seu grup municipal en els períodes 1995-1996 i 1998-2001.
Durant aquests anys va formar part, pràcticament, de
totes les comissions municipals.
juliol de 2005 va ser nomenat síndic municipal de Greuges, càrrec que va ocupar
fins a acabar el mandat a finals de l’any
2010.
Marrugat sempre va viure plenament integrat en el teixit sociocultural de la
nostra ciutat, participant activament en diferents associacions i entitats. Era
soci del Centre Cultural de Gavà, de la Societat Coral La Igualtat, de l’Associació
d’Amics del Museu de Gavà, i de l’Agrupació Fotogràfica Gavà. També va formar part
de la junta directiva de l’Associació de l’Àrea Comercial “Les Rambles”, de la Federació d’Associacions
de Comerciants de Gavà (Comerç Gavà Centre) i de l’Associació de Veïns del
Centre.
fotogràfica
d’aquesta intensa vida pública, Pere Marrugat va descobrir la fotografia. A finals
dels seixanta, els consells experts d’amics com ara Secundí Roca i Joan Mitjans
van guiar les seves primeres passes i el van acostar a l’Agrupació Fotogràfica
de Catalunya i a l’Agrupació Fotogràfica Gavà, entitats on es va formar i de
les quals, amb el temps, va passar a formar part dels seus òrgans de gestió. De
seguida va començar a freqüentar les tertúlies fotogràfiques, cosa que el va animar a participar en els
concursos fotogràfics que s’organitzaven. Ben aviat es va reconèixer la seva
vàlua i va aconseguir els primers premis, que al llarg de la seva trajectòria
van arribar a ser més de tres-cents. Entre els de renom internacional cal
destacar el tercer premi d’Andorra (1969), el segon premi i diverses mencions
al concurs convocat pel diari Pravda, Moscou (1971); les mencions, diplomes i
publicació de diverses fotografies al diari Pravda els anys 1972, 1973 i 1974;
la selecció i edició d’una fotografia al catàleg de l’Exposició Mundial
Eurofoto a Alemanya (1972), i l’honorable menció i publicació de la fotografia
guanyadora al concurs Internacional Nikon al Japó (1973-1974).
a conseqüència de la seva popularitat i gran qualitat com a fotògraf, va estar
sol·licitat per participar com a jurat classificador en nombrosos concursos
nacionals. També va ser membre del cos de jurats i del consell tècnic de
l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya.





