Les Sorres de Gavà van oferir les condicions ideals per al cultiu de l’espàrrec, una activitat que va generar un vocabulari propi entre els pagesos gavanencs, amb paraules com barjola
Gavà és l’únic productor d’espàrrecs de Catalunya i la raó per la qual es van desenvolupar amb tant d’èxit a les Sorres de Gavà i no a la resta del delta és fàcil d’explicar. Es tracta d’una planta que necessita terres sorrenques i humitat en el subsòl.
A Gavà, l’extensió de sorres és força gran, mentre que a Viladecans la terra d’al·luvió ocupa més superfície, i a Castelldefels queda reduïda a res entre la Pineda i la terra de cultiu no sorrenca. Les condicions del terreny eren, doncs, les ideals i els pagesos les van saber aprofitar.
Aquesta singularitat va propiciar el naixement d’un vocabulari propi relacionat amb aquest cultiu. Malgrat que no està recollit al diccionari, els pagesos l’utilitzaven de forma habitual. Una d’aquestes paraules és «barjola», utilitzada per referir-se al cistell de vímet ovalat amb una nansa al mig i una altra de més petita en cada extrem que els pagesos gavanencs utilitzaven per col·locar-hi els espàrrecs.
🖋 Assumpció Gabernet – Arxiu Municipal de Gavà
AMG / Fons i autor: Francesc Català Agustí
