AMG. Carta comercial. Fons Família Tutusaus. Any 1943

Molts
encara recordaran o bé hauran sentit a parlar de la gana i les penúries
passades per l’escassetat i mala qualitat dels productes alimentaris els anys
que seguiren a la Guerra
Civil Espanyola (1936-1939). És en aquest context que en els
primers anys del franquisme es va arribar a popularitzar la caricatura del
botiguer trampós de postguerra que enganyava en el pes, aigualia la llet o que venia
les llenties corcades i barrejades amb pedretes.

No
tots, però, feien el mateix. Tanmateix, es podien trobar comerciants que
pensaven en la clientela i que vetllaven per la qualitat dels seus productes. Aquest
és el cas de Just Tutusaus Urpí (1890-1979). La prova d’això, la descobrim en un
document seu de l’any 1943. Es tracta d’una carta comercial que ens permet
apreciar els tripijocs que es feien, també, en el comerç del vi.

AMG. Fons Família Tutusaus. Any 1949

Just
Tutusaus era fill d’Olesa de Bonesvalls on feia de pagès i de productor i corredor
de vins. Casat amb Concepció Ventura, també d’Olesa, van tenir quatre fills: Nicolau,
Joan –que va morir al front de l’Ebre—, Josep i Pilar. Diversos van ser els
motius que a principis dels anys trenta van portar la família a establir-se a
Gavà. El principal va ser que a Olesa eren arrendataris de les terres de cultiu
i a Gavà les podien adquirir en propietat. D’altra banda, Nicolau, el fill
gran, patia una bronquitis crònica i li calia un canvi d’aires. A més, un
entorn dinàmic els podia oferir noves oportunitats laborals i de negoci.

Just
va comprar terres a Les Sorres i a Les Massotes i un solar —als Vilardaga— al
capdavall del carrer Major. Allà s’hi va fer construir la casa, i als baixos hi
va obrir un establiment de venda de vi i carbó, conegut per bodega Nicolau, que
va prendre el nom de la casa pairal d’Olesa. Va adquirir un altre solar a la
cantonada amb el carrer d’Artur Costa. El va destinar a criar animals i durant
un temps hi va tenir vaques i en venia la llet. Encara va adquirir una darrera
parcel·la al carrer Major (núm. 2) que va destinar a habitatge per a la filla
Pilar i la seva família.

Tanta
era la popularitat de l’establiment que durant una bona colla d’anys tothom
anomenava l’actual plaça de mossèn Jacint Verdaguer, on es trobava
l’establiment, com la de cal Nicolau.

AMG. Tarja bodega. Fons Família Tutusaus

Tornant
al document. Just Tutusaus rep resposta de Santiago Llinàs, de Vilafranca del Penedès
—el seu proveïdor de confiança de vinagre—, a una petició d’analitzar al seu propi
laboratori un parell de vins que vol comercialitzar. El resultat no pot ser més
sorprenent: el vi blanc està rebaixat, i el negre és el mateix blanc “tenyit”
amb colorant.El comentari final de l’informe tècnic de l’expert no deixa cap
dubte sobre l’honradesa de l’elaborador d’aquests vins: “… sin duda alguna
que este sujeto sabe bien lo que toca y es individuo de cuidado”.

El Just
era una persona seriosa i estricte, tant com emprenedora, que coneixia bé el
seu negoci i que no es deixava engalipar fàcilment, i molt menys per un
“sujeto” com aquest que pretenia donar-li gat per llebre. Habitualment ell
mateix anava en carro a buscar el vi a la Terra Alta, al Penedès o al Garraf que en arribar
traspassava a les tines de l’espaiosa bodega Nicolau.

AMG. Fotografia de Just Tutusaus. Autor: Joan Mitjans

En
aquells anys, a Gavà, junt amb la bodega Nicolau, hi havia una quinzena d’establiments
més que es dedicaven, principalment —alguns també oferien carbó—, a la venda de
vi i licors a granel. El servien d’unes botes de fusta plenes de les diferents
varietats i el client havia de portar l’envàs i el vinater mesurava el vi amb
unes mesures de llautó. Tot i que avui dia ho podem trobar sorprenent, era
habitual que els pares enviessin la canalla de la casa a buscar-ne una
garrafeta. Podem recordar les bodegues que regentaven Maria Amat, Jacint
Coromines, Josep Escala, Eugeni Guinot, Antònia Masferré, Gabriel Pons, Angel
Verge, Tomàs Solé, Josep Surià o Nicasi Satllari, entre d’altres. De tots
aquells establiments, només ha sobreviscut al pas del temps el celler La Vinya, de la família Verge, fundat
l’any 1929 i que havia estat establert a la Rambla i al carrer de Salvador Lluch, abans de
l’actual plaça de la Pagesia.

El Just,
que era l’ànima de la bodega, va decidir tancar l’establiment quan l’obertura
de  l’economat de la fàbrica Roca va
enfonsar el negoci del vi a granel —la tina gran va anar a parar al magatzem de
vi i licors que el Bové tenia a l’American Lake. Un cop acabada l’activitat vinatera,
el seu fill gran va decidir muntar una granja de cria i engreix de pollastres i
un lloc de venda en el mateix indret. Uns anys després encara hi va haver un
darrer canvi d’orientació empresarial: un forn de pa. Van aprofitar l’experiència
de la seva esposa, Maria Esteve, que ja havia regentat el forn familiar De la Penya, el més emblemàtic
d’Olesa, i que coneixia bé el negoci. El Nicolau i la Maria van arribar a establir
una fleca al passeig de Joan Maragall, arran de l’edificació dels pisos de la CYRSA i la puixança d’aquest
nou eix comercial. A mitjans dels setanta van vendre el negoci i el forn
Nicolau va esdevenir forn Cruz, avui també desaparegut.