Des de la creació de l’Arxiu Municipal, l’Ajuntament de Gavà ha fet una aposta decidida per la recuperació, preservació i difusió de la memòria fotogràfica de la ciutat, així com per posar en valor l’obra dels seus autors més rellevants.
Un d’aquests fotògrafs gavanencs que mereix especial atenció és Francesc Català Agustí. L’any 2004 ja vàrem tenir ocasió de veure una retrospectiva del seu treball al Museu de Gavà. Enguany, la publicació del llibre, Francesc Català, una mirada fotogràfica, editat conjuntament per l’Ajuntament de Gavà i l’editorial Efadós, ha comportat un estudi més complet del seu fons. L’estudi ha permès aprofundir en la seva obra, descobrir el personatge i obrir una finestra al Gavà dels anys seixanta i setanta que ell va viure i fotografiar, en el que va ser el període més prolífic i creatiu de la seva carrera. El llibre, que recull més de dues-centes fotografies, documents i retalls de premsa, ens permet copsar la mirada subtil de Francesc Català i traça una memòria gràfica inestimable de la societat gavanenca d’aquells anys.
Nascut a Gavà l’any 1927, el seu contacte amb la fotografia es produeix a finals dels anys cinquanta. Francesc Català s’incorpora a l’Agrupació Fotogràfica Gavà l’any 1965 i poc després ja passa a formar part de la junta. Ben aviat, com els seus companys de generació —Mitjans, Marrugat, Roca—, comença a participar i a guanyar en nombrosos concursos. Cal destacar un premi a la desapareguda Unió Soviètica, on tres fotografies seves van ser publicades al diari Pravda.
Francesc Català és un fotògraf de mirada intel·ligent que encaixa perfectament amb els nous temps – una fotografia sense esteticismes, que capti els esdeveniments del carrer i de la quotidianitat- i sap treure partit al seu entorn.
A nivell formal, Català destaca el seu interès per les perspectives amb línies naturals i amb llums baixes, com ara les que se’ns mostren en les imatges dels solcs que fa un pagès que llaura, o en les ratlles que dibuixen les interminables rengles d’esparregueres. Aquests exercicis de composició i anàlisi de la llum no eren simples pràctiques formals, sinó que estaven al servei del resultat que cercava.
Documentalisme d’autor
Les sèries documentals de Francesc Català són veritables reportatges d’autor amb un estil pròxim al neorealisme en els que el fotògraf gavanenc reivindica, per sobre de tot, l’espontaneïtat en l’acte fotogràfic. En les seves fotografies es pot veure com les pensa i les treballa per provocar sensacions i interpretacions intencionades, com en aquelles captures dels cartells publicitaris de la transició superposats amb anuncis del circ o les que contrasten amb la figura humana i els “a volar joven” o “se vende todo”, que són fonamentals per a entendre el seu tarannà irònic. Francesc Català va saber captar amb la seva càmera la transformació accelerada, i en alguns aspectes traumàtica, que va viure Gavà durant els anys 60 i 70. Els temes fotogràfics naixien sempre de la vida bategava al seu entorn, per exemple, enfocant l’objectiu en la canalla que encara jugava lliure pels carrers i rondava la fira d’atraccions, o en la gent gran que els nous temps feien semblar encara més vells i fora de lloc. Retratava personatges anònims i populars, les masies que els nous barris engolien, l’obertura de nous carrers o episodis tan singulars de la vida quotidiana com aquella massiva cua del petroli durant la nevada de 1962. La manca d’habitatge i el barraquisme consegüent el portà a fotografiar el barri de Les Ferreres i els pavellons prefabricats de les Casitas de San Rafael, construïts per acollir les famílies damnificades pels aiguats de 1962 i que havien perdut les coves del torrent del Calamot que els servien d’allotjament. Català va documentar la primera Feria de Abril a Catalunya, celebrada l’any 1974 a la pineda de Gavà, així com l’ambient de les festes taurines, amb nens prodigi i toreros aficionats, que tenien lloc els matins de diumenge en una hípica local. El seu interès es va dirigir, també, a explorar les possibilitats fotogràfiques de la pràctica esportiva, especialment d’esports tan durs com el motocròs, el rugbi, la boxa o el ciclisme. Amb un registre gràfic ben diferent, l’autor ens obre les portes de can Rosés i ens ofereix unes fotografies reposades i a voltes bucòliques d’una masia en la que els seus propietaris han volgut respectar tant els elements característics, torre de defensa inclosa, com el seu interior despullat. Del gruix de l’obra de Francesc Català és obligat destacar les col·leccions fotogràfiques dedicades a l’activitat agrícola i el cultiu de l’espàrrec a les Sorres de Gavà i, sobretot, un extens i descriptiu reportatge sobre el treball a les bòbiles i l’ofici de rajoler.
Assumpció Gabernet
