 |
| Treballadors de la panificadora de Gavà, any 1962. AMG. Fons i Foto Jordi Vaghi. |
Des
que es va decretar l’estat d’alarma per la pandèmia mundial produïda per la
COVID-19 la població ha demostrat tenir un grau de supervivència sorprenent.
Ens hem passat els primers dies de confinament comprant productes d’alimentació
per aprovisionar-nos i no haver de sortir de casa més vegades del necessari.
Fins aquí tot seguiria la línia normal després de l’angoixa i el pànic per la
incertesa de la situació en aquest primer moment. És un instint de control i
protecció de l’ésser humà.
Però, per què diem això? Perquè de sobte tot canvia als mitjans de comunicació
i a les xarxes socials. Comencen les invasions de fotografies de bunyols,
pastissets de crema, magdalenes, rosquilles fetes en família. I quan arribes al
supermercat animat per tota aquesta creativitat, t’adones que el llevat, la
farina i el paper de forn han desaparegut. Però, com ha pogut ser? Després de
visitar moltes botigues del barri, intentant evitar contacte, cues de persones
esperant entrar, mantenint la distància social, guants, … i veure com desapareixen de les prestatgeries
el paper higiènic, el lleixiu, productes com els ous, fruites seques,
plàtans… arriba el moment de la farina…
Sempre havia pensat que era l’arribada de la tardor que convidava a la
confecció de tota mena de rebosteria, ja que és una manera de gaudir en família
i sobretot amb la canalla. Doncs ara tot ha canviat. És molt agradable veure
com participem a casa i com el confinament creatiu pot ser una bona idea per
relaxar-nos. Segur que més d’un/a de nosaltres ja ha tret de la seva llibreria
aquell receptari clàssic i a la vegada revolucionari que va escriure Eladia
Martorell a la seva filla, anomenat “Carmencita o la bona cuinera” i que tant
va ajudar els amants de la cuina. Així, a partir d’ara, molts de nosaltres
podrem dir que sabem fer pa artesanal, coques de tota mena, brioixeria, llacets
de sucre o rosquilles amb canyella, com si tornessin als anys en què l’àvia ens
feia gaudir de la dolçor. El millor de tot és que, paradoxalment, podrem
interactuar amb programes i concursos de xefs pastissers de la televisió i serà
interessant veure-ho amb una mirada més professional…
Nosaltres hem volgut aportar també la nostra «goteta pastissera» i us
deixem una recepta molt bona de Rosa Miquel Campmany —pastís de crema amb coco—
publicada l’any 2008 al llibre “Cuina Tradicional de Gavà”, editat per
l’Ajuntament de Gavà… Això sí, esperem que hi hagi coco per a tothom…
Ingredients:
Pa de pessic: 4 ous, 125 g. de sucre, 125 g. de farina, 1
sobre de llevat Royal, ratlladures de llimona, 100 g de coco ratllat i sal.
Crema
pastissera:
1/2 l. de llet, 4 rovells d’ou, 125 g. de sucre, 50 g. de
fècula de blat de moro Maizena, canyella, vainilla i sal.
Preparació:
·
Per
fer el pa de pessic bateu els ous sencers amb sucre fins que tripliquin el
volum i facin molt relleu. Afegiu-hi la farina passada pels sedàs i el llevat,
les ratlladures de llimona i una espurna de sal. Barregeu-ho de dalt a baix amb
molta cura de no remenar-ho en excés. Aboqueu la past en un motlle prèviament
untat amb mantega. Poseu-ho al forn prèviament calent a 180ºC durant 25 minuts
aproximadament.
·
Per
fer la crema pastissera, separeu un tassa de llet i poseu-hi a desfer la
fècula. Poseu al foc la llet amb canyella o vainilla, segons el gust. Quan
comenci a bullir, retireu-la i deixeu-la infusionar. Bateu els rovells amb el
sucre en un recipient fins que es blanquegen. Tireu-hi la llet i poseu-ho a
coure a foc lent sense deixar de remenar-ho. Al cap d’uns moments, afegiu-hi la
llet mb la fècula i un pessic de sal. Continueu-ho remenant fins que la crema
espesseixi i, quan veieu que vol arrencar el bull, traieu-la del foc. Continueu
remenant-ho uns moments i deixeu-ho refredar.
·
Talleu
el pa de pessic per la meitat i unteu-lo amb crema, tapeu-lo i cobriu-lo amb l
resta de la crema. Tapeu-ho tot amb el coco ratllat
Recepta de Rosa Miquel Campamany
«Cuina Tradicional de Gavà»,
2008
