Durant els anys cinquanta,
en paral·lel al creixement demogràfic de Gavà, l’escola pública va començar a
estar saturada. Entre 1950 i 1960 es va passar de 6.850 a 15.525 habitants i, a
més, no hi havia ensenyament secundari a la nostra població.
En aquell moment,
els alumnes de l’únic centre públic —el col·legi Salvador Lluch— que volien fer
batxillerat al seu poble, podien fer la prova d’ingrés a l’edat de 10 anys. Era
el primer cop que a Gavà s’impartien ensenyaments de secundària.
Aquest
projecte, iniciat el 1957 per l’Ajuntament, va culminar l’any 1958 amb la
creació del Patronat de Protecció Escolar d’Ensenyament Mitjà i Professional
Mare de Déu de Bruguers, autoritzat a impartir el batxillerat elemental —els
quatre primers cursos— i que oferia classes en horari nocturn a les aules del
Centre Cultural Parroquial. El curs 1960-1961 ja tenia una setantena d’alumnes.
L’any 1964 es va promulgar la llei que ampliava l’escolaritat obligatòria fins
als 14 anys i establia els vuit cursos de primària. El punt de partida de
l’actual institut també va ser l’any 1964 quan l’Ajuntament va comprar un solar
en terrenys de can Tintorer, va aplanar el lloc, va instal·lar-hi serveis i el
va cedir al Ministeri. L’edifici es va construir durant els anys 1966 i 1967 i
va entrar en servei l’octubre de 1968, com a secció delegada de l’Institut
Torres i Bages de l’Hospitalet. De moment, només podia impartir els quatre
primers cursos de batxillerat. El primer curs (1968-1969) s’hi van matricular
178 alumnes, i dos cursos més tard (1970-1971) l’institut ja acollia 418
alumnes.
![]() |
| AMG. Fons Benet Solina Valls |
dictar una resolució per la qual el centre va esdevenir Instituto Nacional de
Segunda Enseñanza i va passar a completar-se el segon ensenyament a Gavà.
projecte d’ampliació del centre en què es van prolongar els laterals de
l’edifici i es va construir una sala d’actes. L’any 1996 s’hi va fer una nova
ampliació amb motiu de la reforma educativa.
Arxiu Municipal de Gavà





