Històries personals i
històries col·lectives, compartides.
Històries de la gent jove que a
finals dels anys quaranta i, sobretot als anys cinquanta, s’associava per fer
activitats conjuntes, per gaudir dels dies de lleure amb aficions culturals,
socials i esportives. Cronològicament classificades, determinen un perfil
gavanenc associatiu molt important i rellevant . Històries de nens i de gent
jove que s’agrupaven al voltant de la parròquia per tal de compartir, de
descobrir i gaudir d’un entorn natural del qual n’hem estat privilegiats. La
proximitat del massís del Garraf, de l’Eramprunyà, i del mar ens ha permès
recrear com gaudíem de la natura des de
fa dècades i de com encara en gaudim.
Les formes, potser, són
l’únic que hem modificat significativament. Abans, el que es feia en grup o en
col·lectius esdevenia un factor molt positiu per la facilitat de la
convocatòria i de l’organització de l’activitat, de la sortida, de la trobada.
Tot quedava més reduït a la vida local. L’associacionisme gavanenc era viu,
vital, diversificat i molt participat. L’impuls de ser-hi facilitava gaudir de
les pròpies aficions.
I en aquest context hem de
situar l’Aspiranat d’Acció Catòlica local per a nens i, més tard per a nenes,
de la vila. El que sorgia de la parròquia de Sant Pere de Gavà, dels seus
rectors i dels seus vicaris, o de les persones que s’hi vinculaven amb un
esperit, educatiu, religiós, humà, cristià.
A poc a poc, però, la diversificació de les propostes van ampliar el lleure i
vam tenir l’oportunitat d’implicar-nos a
altres associacions de muntanya o esportives. Tot rutllava. De qualsevol afició
en sortia una entitat. L’Esperit cultural fluïa de forma espontània i
paral·lela. Entitats sardanistes, corals, teatrals… convivíem i donàvem color
al dia a dia laboral i quotidià.
El Centre Cultural, les
parròquies de Sant Pere i de Santa
Teresa, i Can Sellarès, Juvens… van
esdevenir espais per aixoplugar les propostes
i les activitats.
Els caps de setmana la
gent ens hi trobàvem i compartíem. Dels records, tots en guardem un petit racó,
el més personal, segur, però col·lectivament un grup de dones hem volgut
recopilar uns records compartits. Per això hem
elaborat un recull de les activitats que, de petites, vam fer plegades. Un moment, uns espais, una gent. I així hem
elaborat un dossier de les nostres experiències, les que vam tenir a principis
dels anys seixanta. Les hem situades en aquest context gavanenc més
global. Hi trobem el recorregut històric
i el sentit. Sabem i coneixem el punt de partida, els motius, les raons, les
històries i els records. Per això, aquest mes de febrer hem editat el nostre
dossier, el de LES NENES DE L’ASPIRANTAT
– GAVÀ
1961/1968.
Tot plegat, molt
gratificant i recomanable per tal que altres grups com el nostre pugui fer el
mateix. L’Aspirantat de nens, l’Agrupament Escolta l’Eramprunyà els grups
acollits a JUVENS i, fins i tot, la gent que es va aplegar als grups d’Acció
Catòlica parroquial dels anys cinquanta ens podrien explicar el seu moment.
Segur que va esdevenir un instant rellevant a les seves vides.
