En època de Felip III (S. XVII) els agutzils exercien funcions que avui dia entendríem de seguretat ciutadana, com ara vigilar el compliment dels bàndols i les ordenances municipals i mantenir l’ordre. També tenien assignades funcions executives, tant de les sentències dels alcaldes com de les disposicions administratives emanades dels acords dels consells municipals, i feien rondes de vigilància fins que amb el temps els van anar substituint els serenos i els guàrdies municipals.
En la documentació existent a l’Arxiu Municipal de Gavà, la primera anotació que trobem que fa referència a un agutzil té data d’1 d’octubre de 1854, quan s’acorda que segueixi d’agutzil Climent Masferré, amb un sou de quatre reals diaris. El 1897, l’Ajuntament deixa sense efecte el nomenament de l’agutzil Antonio Tutusaus Castellví i nomena per substituir-lo Josep Xartó Company. A més de les funcions comentades anteriorment, durant els pròxims deu anys l’agutzil Xartó s’encarregarà també de l’escorxador municipal: pesar els caps de bestiar, netejar el local i recaptar els impostos sobre els caps de bestiar. L’any 1911 descobrim que hi havia un altre agutzil quan Francisco Hortes sol·licita uns dies de permís per traslladar-se a Granada per motius familiars i l’Ajuntament nomena Nicasi Basolas com a suplent.
El 1910 Josep Xartó es jubila als 70 anys i es nomena agutzil interí Nicasi Basolas Papiol. Entre altres coses, a més de pregoner, també s’encarregarà del control d’entrades de vins i licors a la població i, des del 1917 fins al 1927, serà l’encarregat de la centraleta de telèfons instal·lada a l’Ajuntament. L’any 1927 s’inaugura el nou edifici consistorial al carrer de Salvador Lluch. Nicasi Basolas disposa d’un habitatge dins del mateix edifici i és el responsable de la neteja de totes les dependències. Es jubila a l’edat de 70 anys, després de 43 anys de servei actiu.
L’any 1935 José Gil López és nomenat cobrador d’arbitris de l’aigua i llocs públics no fixos a la plaça. Després de la Guerra Civil, el seu lloc de treball era una taula que estava situada en la bifurcació de les escales de l’antic Ajuntament, on rebia la gent i indicava on havien de dirigir-se. Sabem que al gener de 1948 cobrava 3.000 pessetes anuals.
