En Felip Solé Olivé va guanyar per oposició la plaça de mestre l’any 1906 i va ser destinat a Gavà, on va exercir a les úniques escoles públiques que hi havia: les escoles de la plaça. Des del primer moment, «el senyor Felip», com se’l coneixia al poble, va destacar per les seves aptituds com a pedagog. Imposava la disciplina a l’aula, però sense el rigor i els càstigs als quals estaven acostumats els alumnes. Els ensenyava cançons infantils, i a llegir i a escriure en català. Les tardes dels dimecres organitzava sortides a museus, castells, fonts i a altres escoles de la rodalia.
Ensenyar, educar i formar l’esperit cívic de les noves generacions va ser el seu lema. La influència que va tenir sobre els seus alumnes va ser decisiva perquè molts d’ells van destacar en la cultura i en la política local. L’aparició del primer periòdic local, L’Aramprunyà, de caire catalanista; la fundació de l’Esbart Dansaire Ginesta, el Pomell de Joventut «Roselles de Gavà», la intensificació de l’activitat coral entorn de la coral «La Igualtat», l’augment de la pràctica esportiva amb la creació del «Club Ciclista Gavanenc» i del «Club de Futbol Gavà», així com l’interès pel patrimoni i la pròpia història cal atribuir-ho, en bona part, a l’aplicació dels seus joves exalumnes dels principis i lliçons del seu mestre.
L’any 1909 va guanyar la càtedra de pedagogia de l’Institut de Lleida. Un cop a Lleida, va promoure la creació de l’Escola Normal de Magisteri, de la qual va ser director en diverses ocasions. Felip Solé és pare del geòleg i catedràtic de geografia física, Lluís Solé Sabarís, nascut a Gavà l’any 1908, del metge i polític Felip Solé Sabarís i del mestre Josep Maria Solé Sabarís. Aquest últim és el pare de l’historiador Josep Maria Solé Sabaté i del periodista Felip Solé Sabaté.
🖊 Assumpció Gabernet Tejedor – Arxiu Municipal de Gavà
📷 Retrat de Felip Solé. Ca. 1930. AMG / Fons Joan Bosch Solé. Autoria desconeguda
