Antigament, bona part de les famílies pageses cultivava cereals, com el blat.Al final del segle XVI, el 60% de les terres de Gavà es dedicava al conreu de cereals, percentatge que es va mantenir força invariable fins a la segona meitat del segle XX.

El gra se sembrava a la tardor- com ho corrobora la dita: “Per santa Teresa, el blat a l’estesa”- i se segava al juny, arribades les primeres calors. Quan tocava segar, tota la família hi havia de col·laborar, ben provistos de grans barrets de palla per protegir-se del sol.Temps enrere, se segava amb una eina anomenada volant, fins que es va introduir la falç; finalment s’emprà la dalla, que era més gran i es feia servir usant les dues mans.

Darrere el dallador, que segava el blat, hi anava un lligador, que lligava els gavells. De cada tres gavells es feia una garba i aquestes s’apilaven en piles de tres per quatre tot formant les garberes. Com que després de passar la dalla sempre quedaven mates, per recollir-les s’usava el diable, dit així perquè tenia una mena de punxes que s’identificaven amb les banyes del dimoni. Per deixar el camp ben net s’espigolava, tasca que feien les dones tot recollint les darreres restes de blat.

🖋 Mireia Valentí  Del llibre: «L’Abans», editorial efadós, 2002