El Dijous Gras marca el tret de
sortida de les festes de Carnaval. El dia d’avui ve marcat per la tradició de menjar
botifarra d’ou, truita i coca de llardons amb la finalitat de preparar-se per a
l’abstinència de Quaresma. Antigament,
el dia de Dijous Gras, els gavanencs s’aplegaven en una era o pla de muntanya i
organitzaven un gran berenar en què petits i grans compartien botifarres i
truites.
El text que reproduïm a continuació és un extracte del periòdic Brugués de l’any 1969:
sortida de les festes de Carnaval. El dia d’avui ve marcat per la tradició de menjar
botifarra d’ou, truita i coca de llardons amb la finalitat de preparar-se per a
l’abstinència de Quaresma. Antigament,
el dia de Dijous Gras, els gavanencs s’aplegaven en una era o pla de muntanya i
organitzaven un gran berenar en què petits i grans compartien botifarres i
truites.
El text que reproduïm a continuació és un extracte del periòdic Brugués de l’any 1969:
“Els dies
s’allarguen lentament quan el mes de febrer comença. La Quaresma s’iniciarà
aquest mes i uns dies abans tindrem varies commemoracions de caire popular. El
dia 5 és el «dijous gras». És tradicional menjar carn i embutits. Qui no recorda
les sortides a la muntanya? Tots hem anat d’excursió pels afores de Gavà, amb
mestres i companys, quan erem infants i assitíem a escola. Temps inoblidable el
de la infantesa! Anàvem fins a Can Tries, la Font del Ferro, Ca n’Amat o
Bruguers com si fos anar a un gran viatge. I aquelles convivències també
contribuien a educar-nos. Avui les mares segueixen sortint amb els petits, a
berenar al bosc si fa bona tarda. I molts col·legis també continuen la
tradició. És un costum encara viu, com abans, com sempre”
s’allarguen lentament quan el mes de febrer comença. La Quaresma s’iniciarà
aquest mes i uns dies abans tindrem varies commemoracions de caire popular. El
dia 5 és el «dijous gras». És tradicional menjar carn i embutits. Qui no recorda
les sortides a la muntanya? Tots hem anat d’excursió pels afores de Gavà, amb
mestres i companys, quan erem infants i assitíem a escola. Temps inoblidable el
de la infantesa! Anàvem fins a Can Tries, la Font del Ferro, Ca n’Amat o
Bruguers com si fos anar a un gran viatge. I aquelles convivències també
contribuien a educar-nos. Avui les mares segueixen sortint amb els petits, a
berenar al bosc si fa bona tarda. I molts col·legis també continuen la
tradició. És un costum encara viu, com abans, com sempre”
Periòdic Brugués, 1969
