«Va començar en trencar l’alba d’aquell dia, amb un  seguit de llamps i trons que els produïa un cap de núvol que s’aixecava de part de ponent, i començant cap dalt de les muntanyes a ploure a bóts i a barrals, anava baixant la tempesta desaforadament cap el pla, i no podent ésser prou les rases, torrents i rieres par a discòrrer l’aigua ordenadament, es desbordaren.

Aquell desbordament que fou la causa de la inundació del poble, feia exhalar crits de socors dels habitants dels llocs més baixos, per entrar-los-hi l’aigua dintre de les cases, sobretot  al raval del Fuentes i de Molins i les cases de començament de la part esquerra del carrer de Sant Nicasi, on segons m’havia contat el meu avi, l’aigua va arribar a tocar les bigues del trespol, tenint de refugiar-se en els pisos on hi havien anat acumulant tot el que de més valor tenien en els baixos de les cases, i l’aviram i els porcs que tenien en el patis, com també els ases aquellas cases que en tenien.

Quant l’aigua va arribar dalt de l’últim graó de l’escala que duia al pis, m’havia explicat l’avi en la segona casa del dit carrer de San Nicasi, que se pensaven d’haver de fer un forat a la teulada per a poder salvar llurs vides, pero havent parat de ploure feia cosa d’una hora després d’aquella pujada d’aigua, van notar que minvava  i  els ànims  es  tranquil·litzaren. Aquella tempesta va quedar batejada amb el nom de l’aiguat de Santa Tecla, per escaure’s en la dita diada».