Antigament l’espai que va des de l’estany del Remolar fins a les costes de Garraf era una zona pantanosa no apta per al cultiu. Amb tot, ja des de finals de l’Edat Mitjana va haver diverses iniciatives per transformar-lo i dessecar-lo. Aquest procés va esdevenir sumament lent i no va ser fins al segle XX quan es van introduir el canvis que culminaran amb la seva plena colonització. Entre aquests canvis cal destacar  l’arribada de la fil·loxera, que va arruïnar els masos de muntanya i obligar a  buscar alternatives, el progrés de la tècnica i la creixen demanda del mercat de barcelona, que absorvia bona part de la producció agrícola del delta, entre la qual hi havia els espàrrecs de Gavà.

L’espàrrec va ser durant molts anys una font important de riquesa per als pagesos i, fins a la dècada dels anys setanta, la base de l’economia del camp gavanenc. L’esparreguera és una planta que creix en condicions molt adverses. Davant un mal any per a l’agricultura, l’espàrrec es presentava com un ingrés segur i, com que Gavà era l’únic productor de Catalunya, podia mantenir un bon preu al mercat.

Però de la mateixa manera que la ciutat de Barcelona va ser l’estímul per sanejar les maresmes i augmentar la producció agrícola, a partir dels  setanta,  l’avidesa de la ciutat de Barcelona per ocupar sòl industrial, de serveis i residencial,  va anar minvant les Sorres. L’evolució i la rapidesa del transport li permetien buscar productes frescos a molts quilòmetres de distància. Progressivament, l’espàrrec va deixar de tenir pes en l’economia gavanenca, però actualment encara continua sent-ne el producte més representatiu.

🖋 Assumpció Gabernet – Arxiu Municipal de Gavà

📷 Pagesos manadant a la Fira d’Espàrrecs de 1972. AMG / Fons i autor: Jordi Vaghi