A mitjan segle XVII, Barcelona es va veure afectada per una forta epidèmia de pesta. Els barcelonins fugien cap a llocs més sanitosos i els que no tenien tants recursos es refugiaven als pobles de les rodalies, on anaven escampant la malaltia.
A Gavà, per tal de socórrer els refugiats, cada dia, dos veïns recorrien les cases i les masies del terme amb la finalitat de captar blat, civada, sal i llenya per fornir els forasters. Aquests dos veïns lliuraven el que recollien a uns altr
es dos que pastaven la farina i en feien panets, als quals s’afegia matafaluga, que era eficaç per guarir la malaltia. Un cop cuits, els portaven a l’església on eren beneïts pel senyor rector i, tot seguit, repartits.
es dos que pastaven la farina i en feien panets, als quals s’afegia matafaluga, que era eficaç per guarir la malaltia. Un cop cuits, els portaven a l’església on eren beneïts pel senyor rector i, tot seguit, repartits.A més a més, per tal de lliurar-se del contagi, els habitants de Gavà van invocar Déu per mediació de Sant Nicasi, i van prometre que, si els alliberava de la pesta, farien fer una imatge del sant i que cada 14 de desembre la passejarien en processó pels carrers del poble. L’epidèmia es va acabar i els gavanencs, agraïts, van demanar al bisbat que Sant Nicasi fos el segon patró de Gavà. En la recordança va quedar el costum de repartir panets el dia de Sant Nicasi. Els nostres avantpassats van iniciar la tradició de guardar aquests panets durant tot l’any i se’ls menjaven quan estaven malalts. Només se’n partien un el dia de la festa. Tot menjant-se l, el cap de casa recitava el següent:
AQUEST PANET NO ENS EL MENGEM
NI PER GANA NI PER SET,
SOLS PERQUÈ ENS DONI
L’ENTENIMENT BEN COMPLERT
