De vegades, els documents més interessants no ho són pel seu contingut, sinó pel que ens expliquen de l’època en què van ser editats. És el cas d’aquest exemplar de Los hijos del Capitán Grant, de Jules Verne, conservat al fons familiar Purcet Ferrer de l’Arxiu Municipal de Gavà. Es tracta del segon volum de l’obra, publicat per l’editorial Ramon Sopena l’any 1941.
A primera vista és una novel·la d’aventures més. Però n’hi ha prou amb observar la portada per adonar-se que avui difícilment es dissenyaria igual. La il·lustració mostra un home europeu, elegantment vestit, que empunya una pistola i protegeix una jove que s’aferra a ell, espantada. Davant seu hi ha un indígena, representat amb el tors nu, faldilla de fibres vegetals i plomall al cap, convertit en l’antagonista de l’escena.
En pocs traços, la imatge transmet un relat molt característic de la literatura popular de l’època: l’home blanc és el protagonista valent i civilitzat; la dona és vulnerable i necessita ser protegida; i l’home indígena presenta l’amenaça.
Avui aquesta representació ens resulta clarament estereotipada. No només per la visió colonial dels pobles no europeus, sinó també pels rols de gènere que atribueix als seus protagonistes. No és una representació excepcional. Durant dècades, aquest tipus d’imatges van formar part de l’imaginari col·lectiu europeu i apareixien amb tota normalitat en llibres escolars, revistes, cromos i novel·les juvenils.
Jules Verne i el seu temps
Cal recordar que Jules Verne va escriure Els fills del capità Grant entre 1867 i 1868, en plena expansió dels imperis colonials europeus. Les seves obres transmeten una enorme confiança en la ciència, la tecnologia i el progrés, però també reflecteixen, inevitablement, la mentalitat del seu temps.
L’edició que conservem és encara posterior. Publicada el 1941, en plena postguerra espanyola, manté una iconografia que aleshores continuava sent habitual en la literatura juvenil.
🖋 Assumpció Gabernet – Arxiu Municipal de Gavà
🖺 Portada novel·la. AMG / Fons Purcet Ferrer
