Hi ha documents que, aparentment, només serveixen per explicar què es va menjar en una celebració. Però, quan els observem amb atenció, descobreixen una manera de viure, de celebrar i fins i tot d’entendre una època.
Aquest és el cas d’una minuta de casament del 24 d’octubre de 1957, conservada a l’Arxiu Municipal de Gavà, corresponent a l’enllaç entre Josep Tintoré Satlari i Isabel Ferraro Vasiete.
Abans fins i tot de llegir el menú, la portada ja transmet elegància. Hi apareix una il·lustració de la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer de Barcelona, amb el monument dedicat al poeta i l’edifici que acollia un dels restaurants més prestigiosos de la ciutat: el Restaurant Diagonal, dirigit per J. Soteras Font.
El Restaurant Diagonal, conegut popularment com Can Soteras, era aleshores un dels grans referents de la restauració barcelonina. Des dels anys trenta havia esdevingut un espai de trobada per a banquets, celebracions familiars i àpats d’empresa. Per a moltes famílies catalanes, celebrar-hi un casament era sinònim de categoria i distinció.
Un menú digne d’una gran celebració
La minuta ens permet saber què van degustar els convidats aquell dia:
- Entremesos selectes i assortiment d’embotits
- Paella valenciana o canelons a la napolitana
- Supremes de peix a la romana amb salsa tàrtara
- Pollastre rostit al suc amb patates daurades i amanida
- Pastís nupcial gelat
- Rebosteria i fruita
Avui pot semblar un menú senzill, però l’any 1957 representava una proposta refinada. Després dels anys més difícils de la postguerra, servir peix, pollastre, vins de qualitat i un pastís gelat era una manera de convertir el casament en una ocasió excepcional. El banquet s’acompanyava d’un aperitiu nupcial, vins Castelltort i Castell Ribas, xampany Canals Nubiola, cafè i licors.
Un petit detall que parla del seu temps
Hi ha un aspecte que passa fàcilment desapercebut. El document combina el català i el castellà. El títol de la portada diu «Enllaç Matrimonial» i el nuvi apareix identificat com a Josep, mentre que tota la descripció dels plats està impresa en castellà. Aquesta convivència de llengües reflecteix la realitat de molts impresos comercials del franquisme: el català hi apareixia de manera discreta, sobretot en noms propis o en expressions de caràcter més simbòlic.
Més que un menú
Les minutes de casament són documents efímers. Es confeccionaven per a un únic dia i, un cop acabada la celebració, la majoria acabaven desapareixent. Quan se’n conserva un exemplar, com en aquest cas, es converteix en un testimoni valuós de la vida quotidiana. Ens parla dels gustos gastronòmics d’una època, dels restaurants de moda, del protocol dels banquets i, sobretot, de la voluntat de conservar el record d’un dels dies més importants de la vida d’una família.
🖋 Assumpció Gabernet – Arxiu Municipal de Gavà
🖺 Menú de casament. AMG / Fons Purcet Ferrer
