Hi ha històries que passen de generació en generació i que, amb el temps, acaben formant part de la memòria col·lectiva d’un poble. A Gavà, una d’aquestes històries és la del Boscater Negre, un personatge que, segons la tradició popular, va protagonitzar un crim terrible.
La única referència escrita que coneixem d’aquest personatge és un article que el cronista gavanenc Marian Colomé va publicar al periòdic local Brugués l’any 1971. Segons explica, havia sentit la història del seu avi, que al seu torn l’havia escoltada del seu pare. Colomé situava els fets cap a finals del segle XVIII i presentava el relat com una història real.
Un home corpulent i de mal caràcter
Segons la narració, el Boscater Negre vivia en una casa propera al turó del Calamot, a la zona on actualment hi ha la plaça de Jaume Balmes. Era un home alt i corpulent, de caràcter esquerp, que es dedicava a les feines del camp i treballava també de llenyataire. D’aquesta ocupació li vindria el malnom.
Una tragèdia al celler
L’home estava casat i tenia tres fills. Un dia, els dos fills grans, de quatre i cinc anys, jugaven al celler de casa, on hi havia diverses botes de vi. Mentre jugaven, van obrir l’aixeta d’una de les botes i el vi es va anar escolant fins que va quedar buida.
Quan el pare va tornar i va descobrir què havia passat, la seva reacció va ser terrible. Segons el relat, va agafar un dels infants i el va amorrar a l’aixeta d’una altra bota fins que el va ofegar. La mare, que presenciava els fets, va cridar desesperada. Els veïns van acudir a la casa en sentir els crits, però ja era massa tard.
La crònica de Colomé explica que el Boscater Negre va ser detingut, jutjat i condemnat a morir penjat a la forca.
Què hi ha de cert en aquesta història?
La narració conté nombrosos detalls concrets, des de la descripció de la casa i les circumstàncies familiars fins a les edats dels infants. Aquesta precisió contribueix a donar al relat una aparença de veracitat, i Colomé mateix el presenta com un fet real. Tanmateix, disposar d’aquests detalls no és suficient per confirmar que els fets van succeir tal com s’expliquen.
Ara per ara, no disposem de documentació que permeti verificar la història ni de cap altra referència escrita coneguda que n’acrediti els fets. El que sí que sabem és que el relat s’havia transmès oralment durant generacions i que encara es recordava a Gavà quan Colomé el va publicar el 1971.
Una altra dada significativa és que, als anys vuitanta, un periòdic local va adoptar el nom d’El Boscater Negre. Això indica que el personatge continuava present en la memòria del municipi més d’una dècada després de la publicació de Colomé.
Potser mai no podrem determinar quina part d’aquesta història respon a fets reals i quina s’ha anat transformant amb el pas del temps. El que sembla clar és que el Boscater Negre va adquirir una dimensió pròpia dins l’imaginari popular gavanenc.
Recuperar històries com aquesta ens acosta a una altra manera de conèixer el passat: no només a través dels documents que permeten reconstruir els fets, sinó també mitjançant els relats que una comunitat conserva, transmet i transforma al llarg de les generacions. Encara que no en puguem demostrar la veracitat, el Boscater Negre forma part de la memòria oral de Gavà, un patrimoni que també mereix ser recollit i preservat.
🖋 Assumpció Gabernet – Arxiu Municipal de Gavà
1. Imatge generada amb IA
2. Capçalera del Boscater Negre (1983)
