A principis del segle XX, molt abans de l’arribada de les pantalles i la tecnologia digital, existia una manera sorprenent de viatjar sense sortir de casa: la fotografia estereoscòpica. Aquest sistema, considerat el «turisme virtual» de l’època, consistia a capturar dues imatges d’un mateix escenari des d’angles lleugerament diferents. En mirar-les a través d’un visor especial (l’estereoscopi), el cervell fusionava ambdues fotografies i creava una espectacular il·lusió de profunditat i relleu en tres dimensions.

Un dels exponents més populars d’aquesta tècnica a casa nostra va ser la Colección Montserrat. Editada i comercialitzada per fotògrafs de Barcelona entre finals del segle XIX i les primeres dècades del XX, aquesta sèrie va immortalitzar en targetes de cartró centenars d’escenes. Malgrat el seu nom, la col·lecció no es limitava a la muntanya ni al monestir, sinó que es va estendre a molts altres indrets de Catalunya, documentant la vida quotidiana, l’arquitectura i els paratges de pobles i comarques veïnes com el Baix Llobregat.

Un bon exemple d’aquesta expansió documental el trobem en la targeta número 260 de la sèrie. Sota el títol «Gavá, una calle», la imatge captura un dels vials més emblemàtics del municipi: l’actual carrer de la Mare de Déu de Bruguers. A la fotografia es pot apreciar clarament la raó per la qual va ser conegut durant molt de temps com el carrer de les Parres, la denominació més antiga que es coneix i que feia referència a les grans vinyes que enfilaven les façanes de les cases, utilitzades tant per fer ombra com per assecar-hi els pans de panís penjats a la paret.

L’evolució del nom d’aquesta via és un fidel reflex dels canvis polítics i socials del nostre país. Coincidint amb el regnat d’Isabel II a mitjan segle XIX, va passar a anomenar-se carrer d’Isabel II, fins que amb l’arribada de la Segona República, l’any 1931, es va batejar com a carrer de la Llibertat. Finalment, el 1939 es va reanomenar com a carrer de Nostra Senyora de Bruguers, una denominació que va quedar oficialment ratificada el 1979 amb el nou nomenclàtor promogut pel primer ajuntament democràtic.