Una coincidència destapa una apassionant recorregut per les nissagues dels Aymerich, els Bou i els Jové. La història d’una família que s’entrecreua amb l’evolució de Gavà i Castelldefels.
Un atzar que desperta la memòria
A principis de febrer de l’any 2025, un seguit de casualitats va posar en marxa una apassionant recerca històrica. Tot va començar quan en Jordi Tresserras, historiador i divulgador de la cultura culinària de Castelldefels, les costes del Garraf i Sitges, es va adreçar a l’Arxiu Municipal de Gavà per localitzar descendents de Gertrudis Bou Badosa —la meva àvia paterna—. En Jordi tenia unes receptes de cuina antigues procedents de la masia de Can Jové, a Castelldefels, on constava el seu nom, i volia incloure-les en un llibre. Gràcies a la col·laboració de la responsable de l’Arxiu, Assumpció Gabernet, vam poder facilitar-li la informació.
Pocs dies després, en Pere Pallarès, del Grup de Recerques Històriques de Castelldefels, es va posar en contacte amb l’Assumpció cercant descendents de la família Aymerich de Castelldefels, en el marc d’un estudi sobre els forns de calç de la zona.
Aquestes dues consultes van destapar una connexió directa: la meva àvia Gertrudis Bou Badosa descendia dels Aymerich per via paterna i dels Jové per via materna. Dues nissagues molt antigues de propietaris i pagesos rellevants de les terres de l’Eramprunyà havien acabat unint-se. Amb l’entusiasme d’en Pere Pallarès i el suport de documents familiars (pergamins, mapes i memòria oral), vam iniciar una investigació exhaustiva. Les cerques en arxius com l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’Arxiu de Protocols de Barcelona, l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat i els arxius municipals de Castelldefels i Gavà van permetre reconstruir, en part, una història documentada des del segle XVI.
Les arrels a Castelldefels i les primeres unions
A Castelldefels, la nissaga dels Aymerich està documentada des de 1587 (i anteriorment amb pergamins de 1536 que citen el cognom Maniu). Durant generacions, van cultivar i posseir nombroses terres. Com a dada destacada, Joan Aymerich II va ser guarda de la Torre Barona (o Torre de la Guarda) l’any 1598.
A mitjans del segle XVIII es produeix un canvi de cognom patrimonial: Raimunda Aymerich es casa amb Llorenç Bou, de Castelldefels. El seu fill i hereu, Llorenç Bou Aymerich, passa a administrar tot el patrimoni. Tot i que el primer cognom es va convertir en Bou, la Pairalia i l’entorn de Castelldefels van continuar sent coneguts popularment com a Ca n’Aymerich.
Paral·lelament, la família es vincula a l’indret de Bruguers (Gavà). En aquest entorn, l’any 1587 Climent Maniu posseïa un mas al Sitjar (l’actual masia Solior) gràcies als censos emfitèutics concedits pel senyor de l’Eramprunyà, Joan Hug Fivallet Marc i Palou. Més tard, la propietat va passar a Jeroni Ramoneda.
La unió definitiva entre les propietats de Gavà i Castelldefels es va segellar quan l’hereu Llorenç Bou Aymerich es va casar amb Margarida Ramoneda, filla de la família del Sitjar que l’any 1796 ja posseïa dues cases a l’antic camí de Dalt (més tard anomenat carrer de Sant Pere de Gavà).
El trasllat a Gavà i l’expansió del patrimoni
El fill d’aquesta unió, Llorenç Bou Ramoneda, es va casar cap a l’any 1815 amb Eulàlia Jové. El seu fill, Llorenç Bou Jové (el meu quadravi), va concentrar l’herència de quatre grans propietats: Ca n’Aymerich, Can Bou, Can Ramoneda i Can Jové.
L’any 1826 la família decideix traslladar la seva residència habitual de Castelldefels a la casa de Gavà, al carrer de Sant Pere. Segons explicava la tradició familiar, la casa de Gavà era més còmoda i neta, i s’evitaven els molests mosquits de les terres baixes de Castelldefels. Com a dada d’interès local, a les actes municipals de 1837 a 1848 hi consta com a batlle de Gavà un Llorenç Bou, adscrit al corrent liberal de l’època.
Cap a l’any 1878, segons l’inventari elaborat per Pere Pallarès a partir d’escriptures de l’època, el patrimoni que administrava Llorenç Bou Jové era molt considerable i s’estenia per diversos municipis:
A Gavà: La Casa Ramoneda, finques com Lo Arbre Espí (23 mujades), Les Alzines (4 mujades), Los Canyars (7 mujades) i una casa de tres cossos al nucli urbà.
A Castelldefels: La Casa Aymerich, el mas de Can Jové, finques al Poal, al Pujol de les Tres Forques, la Botifarra de Can Vinader, els Dos Forns i la Casa Estudiant.
A Viladecans i Sant Climent: Diverses peces de terra que sumaven més de 13 mujades.
A Barcelona: Terres procedents de l’oncle Pau Aymerich, com Can Payró a la Vila de Gràcia (4 mujades) i propietats a Cassoles.
Plànol de les terres propietat de la família Bou Jové
La transformació urbana i la casa del carrer de Sant Pere
La casa pairal de Gavà se situava a l’actual carrer de Sant Pere, número 26, fent cantonada amb el carrer de Sant Isidre. En els seus orígens, al segle XVIII i principis del XIX, la zona del camí de Dalt estava formada per grans solars de conreu.
Cap a l’any 1844 hi havia dues cases unides al solar familiar i una de tercera anomenada Cal Trempat (més endavant coneguda com a Cal Boter). En aquell moment el carrer de Sant Isidre no existia.
Va ser l’any 1882 quan el terratinent Salvador Lluch i Amat va demanar permís a l’Ajuntament per obrir aquest nou carrer. Per fer-ho, es va haver d’expropiar i enderrocar una part de les propietats dels Aymerich i cedir el pati de Can Boter, deixant al descobert un tall a la façana esquerra de la casa. En aquell mateix any 1882, la meva besàvia Gertrudis Amat va sol·licitar permís per instal·lar una tanca metàl·lica a la cantonada i delimitar la finca.
La casa es va anar adaptant a la vida rural: tenia dues plantes, un jardí al davant i una sortida posterior al carrer de Sant Isidre per on entraven els carros de treball.
El segle XX: de Ca n’Aymerich a Cal Tiana
Amb el pas dels decennis, el vast patrimoni familiar es va anar venent i fragmentant per fer front a repartiments d’herències i noves necessitats econòmiques.
L’any 1907, la besàvia Beneta Badosa va vendre la finca de Ca n’Aymerich de Castelldefels a Pedro La Rosa per 13.500 pessetes. Més tard, el 1918, la família va vendre el mas de Can Jové a Pedro Parés. En aquests terrenys s’hi construiria amb el temps la urbanització Montemar, tot i que el mas original encara es manté avui dia restaurat i conservat.
Pel que fa a la casa de Gavà, Josep Bou Amat va tenir quatre fills, dels quals només sobrevisqué la meva àvia Gertrudis Bou Badosa. La Gertrudis es va casar amb Jaume Pañell Codina, fill de Tiana. Després d’un temps vivint a Montgat, la família va tornar a Gavà cap als anys trenta amb els seus cinc fills per treballar les poques terres que restaven.
A partir de 1946, quan els meus avis Jaume Pañell i Gertrudis Bou van passar a ocupar plenament la casa del carrer de Sant Pere, l’habitatge va deixar d’anomenar-se popularment Ca n’Aymerich per passar a ser conegut com a Cal Tiana, en referència a la procedència de l’avi, que fan alcalde de Gavà l’any 1946.
En aquesta mateixa casa hi vam viure el meu pare (Joan Pañell Bou), la meva mare, la meva germana i jo des de l’any 1954. Finalment, l’any 1967 la casa es va vendre i l’any 1969 va ser enderrocada definitivament. En el seu lloc s’hi va construir un bloc de 21 pisos i un conegut bar situat a la cantonada dels carrers de Sant Pere i de Sant Isidre.
Aquest trajecte de més de quatre segles, des dels pergamins del 1536 fins al bloc de pisos actual, constitueix un testimoni viu de com les històries familiars s’entrecreuen directament amb l’evolució urbana i social de la nostra ciutat.
🖊 Montserrat Pañell Bujons – Col·laboradora
📷 Portada: Generada amb IA
📷 Fotografies de l’article: AMG / Fons Montserrat Pañell
