Amb l’arribada del setembre i l’inici d’un nou curs escolar, les aules de Gavà es tornen a omplir d’infants, mestres i famílies. Tanmateix, la realitat educativa del nostre municipi no sempre ha estat com la coneixem avui. Fer una mirada enrere ens permet descobrir com l’escola s’ha anat adaptant al creixement i a les transformacions socials de Gavà al llarg dels darrers dos segles.
Els primers passos: d’escoles unitàries a la renovació pedagògica
Per trobar les primeres escoles gavanenques ens hem de remuntar a l’any 1833, quan s’inauguren dues aules a la plaça Major. Es tractava d’escoles unitàries on un sol mestre atenia tots els nens i una mestra totes les nenes, independentment de la seva edat.
A principis del segle XX, el creixement de la població va fer sorgir les primeres iniciatives privades per cobrir la demanda, com el col·legi de la Immaculada Concepció (1907), l’Ateneu Popular (1910) o el Sagrat Cor de Jesús (1929).
Un punt d’inflexió cabdal va tenir lloc el 1933 amb la inauguració, en uns terrenys cedits per Salvador Lluch, de les Escoles Graduades de Gavà (conegudes popularment com els Col·legis Nous). Aquest centre, aliniat amb els valors republicans de l’època que cercaven formar ciutadans lliures, crítics i demòcrtes, va suposar una autèntica renovació pedagògica en agrupar els infants per edats o graus. El projecte, però, va quedar estroncat el 1939 amb la victòria franquista, la depuració del professorat i la implantació de la ideologia nacionalcatòlica.
L’explosió demogràfica dels 50 i 60 i la necessitat de places
Als anys cinquanta i seixanta, amb l’arribada d’onades migratòries, moltes famílies joves van veure en l’educació la millor oportunitat de futur per als seus fills. L’augment massiu de la demanda va fer palesa la manca de places escolars.
Per respondre a aquesta situació, a finals dels anys seixanta coexistien a Gavà una única escola pública —el Salvador Lluch— amb nombrosos centres privats i religiosos (Immaculada Concepció, Sagrat Cor, Sagrada Família, el grup parroquial Àngela Roca, el col·legi San Pedro o les acadèmies Santo Ángel i Núria), a més d’altres petits centres de vida més efímera com les acadèmies Jorge Juan, Garcés o Alfonso X El Sabio.
Paral·lelament, es va reordenar l’ensenyament mitjà i la formació professional per obrir noves vies a la classe obrera. Després de l’arrencada de l’Escola Municipal del Treball el 1957, l’any 1968 entrava en servei el primer institut d’ensenyament secundari (inicialment secció delegada de l’Institut Torras i Bages de l’Hospitalet i, a partir de 1970, l’Instituto Nacional de Segunda Enseñanza Nuestra Señora de Bruguers).
La Llei d’EGB i la consolidació dels complexos públics
La promulgació de la Ley de Educación General Básica (EGB) el 1970 va establir l’escolarització obligatòria dels 6 als 14 anys i va obrir la porta a l’ensenyament del català a les aules. Entre 1970 i 1980, la població de Gavà va augmentar en 10.000 habitants, intensificant la urgència d’equipaments educatius.
Així, el Ministerio de Educación i l’Ajuntament van impulsar la construcció de nous complexos públics com el Jacme March, el Joan Salamero, l’Eramprunyà, el Marcel·lí Moragas i el Felip Solé. En aquells mateixos anys s’incorporaven opcions com el centre Bon Soleil (1969), adreçat principalment a fills d’estrangers a Gavà Mar, i l’Ave Maria (1974) a Can Tintorer.
Atenció a la primera infància i educació especial
L’evolució de les aules a Gavà també inclou l’atenció a les etapes i necessitats específiques. Pel que fa a l’etapa preescolar, fins al 1975 l’educació infantil depenia de llars d’infants privades. Aquell any es va estrenar la guarderia municipal de les Ferreres (activa fins al 1982), que va obrir pas a les primeres escoles bressol públiques: la Rosaura Terrades i la Josep Pallach.
Als anys seixanta, M. Àngels Castell (directora de l’escola Àngela Roca) va ser pionera habilitant aules per a infants amb necessitats educatives especials. Alhora, l’associació de mares i pares PANISPAR impulsava un Taller Ocupacional que donava servei a Gavà i a municipis veïns. L’any 1975 es va fer un pas definitiu amb la inauguració del Centre d’Educació Especial Maria Felip, de titularitat pública.
Aquesta trajectòria històrica demostra com l’escola a Gavà ha estat reflex i motor de la pròpia societat gavanenca: un espai de creixement, d’integració i de futur que es renova cada vegada que un nou curs escolar obre les seves portes.
🖊 Vanessa Rodríguez Fornós – Arxiu Municipal de Gavà
📷 Imatge de portada: Classe de nenes de segon grau de les Escoles Graduades Salvador Lluch, durant la dècada de 1940. AMG / Fons Pepita Carro. Autoria desconeguda.
