Gavà és l’únic productor d’espàrrecs de Catalunya i aquesta singularitat ha propiciat el naixement d’un vocabulari propi relacionat amb aquest cultiu. Malgrat que no està recollit al diccionari, els pagesos l’utilitzen de forma habitual
Barjola o burjola: cistell de vímet ovalat amb una nansa al mig i una altra de més petita en
cada extrem que els pagesos gavanencs utilitzaven per col·locar-hi els espàrrecs.
Feiucs: parts seques de la planta de l’esparreguera que els pagesos eliminen amb especial cura per afavorir la sortida dels turions i evitar molèsties en el moment de collir els espàrrecs. Aquests mateixos feiucs, secs i tallats, serveixen per protegir els marges del vent de ponent amb la finalitat que no s’endugui la sorra.
Manadar: triar els espàrrecs per classes i gruix i fer-ne manats.
🖋 Assumpció Gabernet – Arxiu Municipal de Gavà
📷 Barjoles. AMG / Fons i autor: Pere Marrugat Querol
