Als anys seixanta, Gavà creixia ràpidament i l’expansió urbana transformava també els espais públics. El passeig de Joan Maragall, inaugurat el 1966, n’és un bon exemple
El 1953 es va aprovar per decret llei el Plan General de Barcelona y su Comarca, que recull els diferents plans parcials que fins al 1973 pretenen planejar, ordenar i racionalitzar l’ús del sòl. Les característiques geogràfiques de Gavà van obligar a planificar l’expansió urbana cap a l’oest amb la conformació de tres grans eixos: el passeig de Joan Maragall, l’avinguda Diagonal i l’avinguda de Joan Carles I. El primer va ser el passeig que neix a la plaça de l’Església. L’any 1965, al mateix temps que el passeig, s’edifica el bloc de pisos de la Cyrsa (nom de la promotora) que, a partir d’aleshores, el caracteritzarà. En aquell moment Gavà tenia 20.145 habitants, 13.285 més que l’any 1950. En només 15 anys va triplicar la població. Un augment tan considerable en un període tan curt de temps havia de tenir forçosament conseqüències de tota mena, entre elles el creixement urbà.
En aquest context, el passeig es va inaugurar l’any 1966 amb un bon nombre, ja, de blocs edificats, o en construcció, a banda i banda. Com podem apreciar, encara ara, es va dissenyar en un pla elevat respecte al carrer per tal de salvar el pendent del terreny i, sobretot, per evitar els problemes que causava l’aigua de pluja que baixava per la riera de les parets, que travessa la zona, i que inundava els carrers dels voltants. Originàriament, el passeig no tenia cap accés directe pels extrems i només hi havia les entrades, a dos nivells, dels laterals que, juntament amb els grans parterres que l’envoltaven, n’accentuaven la voluntat d’aïllament del trànsit.
En aquest context, el passeig es va inaugurar l’any 1966 amb un bon nombre, ja, de blocs edificats, o en construcció, a banda i banda. Com podem apreciar, encara ara, es va dissenyar en un pla elevat respecte al carrer per tal de salvar el pendent del terreny i, sobretot, per evitar els problemes que causava l’aigua de pluja que baixava per la riera de les parets, que travessa la zona, i que inundava els carrers dels voltants. Originàriament, el passeig no tenia cap accés directe pels extrems i només hi havia les entrades, a dos nivells, dels laterals que, juntament amb els grans parterres que l’envoltaven, n’accentuaven la voluntat d’aïllament del trànsit.
En aquell moment el passeig representava un disseny del tot nou a Gavà pel que fa a l’espai públic: es trobava a mig camí de la Rambla —més llarga—, i de la rambleta de la plaça de Dolors Clua —més recollida—, els dos únics referents d’aleshores. Un altre tret que el feia singular era l’orientació transversal a l’entramat urbà existent, cosa que va suposar partir el carrer de les Colomeres, un dels més llargs del poble. Tres anys després de la inauguració, el passeig Maragall, com se l’anomenava popularment, es va dotar d’un parc infantil patrocinat per la Caixa d’Estalvis Provincial de la Diputació de Barcelona, que hi havia obert una sucursal, la primera fora del centre històric de Gavà.
🖋 Benet Solina – Arxiu Municipal de Gavà
