“Recordo que quan jo era encara noiet de pocs anys, quan arribava la diada de Tots Sants, en totes les llars es reunien les famílies i fervorosament passaven el rosari i després d’haver complert aquest primordial deure, amb satisfacció dels grans i gaubança de la mainada, celebraven la castanyada completada amb panellets i vi dolç.
En el cap de la taula on seia l’avi, tots tenien la mirada, per ésser ell, el qui allargava la vetlla contant fets i coses dels temps passats i de la vida dels seus progenitors, i amb ulls llagrimejants acabava desitjant pels seus hereus i néts la gràcia de Déu perquè gaudissin de bona salut i una vida de benestar i prosperitat guanyada honradament amb l’afany del seu treball.
Quan ara arriba la diada de Tots Sants, ben poques són les cases que celebrin amb el fervor dels nostres avis aquesta assenyalada festa; no hi mancaran en les taules les castanyes, els panellets i el bon vi, que els joves engoliran en poca estona fent xerinola, i marxaran de pressa atrets uns pels vicis i altres per a recrear-se en les sales d’espectacles. Lamento la desviació a la que, per desídia en l’educació, s’ha arribat, principalment entre la joventut, d’haver perdut tota mena de respecte en el tracte entre persones, demostrant fins on arriba la seva grolleria. Demanem a Déu que mantingui la comprensió i serenitat dels homes i que els il·lumini per a establir la pau i bona harmonia en totes les parts del món”.
M. Colomé
Periòdic Brugués, 1 d’octubre de 1961
