«Fa molt, molts anys, en un tros de platja molt a la vora del riu Llobregat, va aparèixer un dia una campana amb el nom de Sant Pere gravat. Uns pescadors van córrer a donar la notícia i homes dels pobles dels voltants hi anaren per endur-se’n el trofeu al seu campanar. Hi anaren els de sant Boi, però no pogueren moure-la. Fracassaren també els de Viladecans i els de Castelldefels que havien portat uns bous, però semblava que la campana tingués vida i que no volgués moure’s de la platja. Quan arribaren els de Gavà duien una burreta. L’hi lligaren una corda al coll i després l’hi passaren per l’ansa de la campana, i aquella burreta va dur la campana fins al poble. Des d’aquell dia Gavà va tenir a sant Pere com a patró de la parròquia i celebra la Festa Major d’estiu el 29 de juny».
Text basat en el diari personal de Baldiri Soler Tomàs
