Pugem ardits el camí que dret s’enfila
fins a assolir el castell d’Aramprunyà.
El blau del cel i el del mar, que al lluny vigila,
fan bell dosser a la vila de Gavà.
Sent l’esperit l’emoció de la grandesa
i fuig del cor la tristesa i el recel,
tenint a prop un racó ple de dolcesa:
l’ermita xica en honor a Sant Miquel
Reposem en son llindar,
i que el sol ens acaroni.
Tot seguit podrem entrar
i al gloriós Sant pregar
que sa fortaleça ens doni
per a vèncer els enemics
que cos i esperit espien
i nostre camí desvien
per viaranys de fatics.
Companys, abrandem de Fe,
com una immensa foguera
eixa muntanya senyera
que ens mostra un cel tant serè.
I al ritme d’una sardana
farem lluir un nou estel,
i una joventut més sana
pujarà amb joia galana
a venerar SANT MIQUEL.
Lletra: Joan Solé
Música: Rafael Blay
Any 1964
