Entre la documentació que conserva l’Arxiu Municipal de Gavà hi ha documents que, malgrat la seva senzillesa, ens permeten endinsar-nos en la vida quotidiana de fa més de vuitanta anys. És el cas d’aquesta breu nota escrita pel professor d’una escola parroquial de Gavà el 13 de març de 1942.

El document comunica als pares que el nen Jaime Ferrer Purcet ha abandonat l’escola a la una del migdia després d’haver estat castigat «por falta de disciplina y poca aplicación». A continuació, el mestre demana que el pare o la mare en quedin assabentats amb la seva signatura, que en aquest cas correspon a María Purcet. A primera vista podria semblar un simple avís escolar. Però rere aquestes poques línies s’hi amaga tota una manera d’entendre l’educació.

En els primers anys del franquisme, la disciplina ocupava un lloc central dins l’escola. L’obediència, el respecte a l’autoritat i el bon comportament es consideraven valors essencials, mentre que l'»aplicació» feia referència a l’esforç i al rendiment acadèmic de l’alumne. Les escoles parroquials, molt presents durant aquell període, compartien aquest model educatiu, estretament vinculat als valors religiosos i al nou règim.

La comunicació entre mestre i família era directa i sovint es feia mitjançant notes manuscrites com aquesta, que l’alumne havia de portar a casa perquè els pares les llegissin i les signessin. Aquella signatura acreditava que la família havia estat informada de la incidència i reforçava la corresponsabilitat en l’educació dels fills. Avui els avisos escolars arriben a través del correu electrònic o d’una aplicació mòbil.

Fa vuitanta anys, una simple nota escrita amb tinta complia la mateixa funció. Documents com aquest ens recorden que la història també es construeix a partir de petits testimonis de la vida quotidiana.

🖋  Assumpció Gabernet – Arxiu Municipal de Gavà

🖺 AMG / Fons familiar Purcet Ferrer