Quan va acabar la Guerra Civil, la pau no va arribar de la mateixa manera per a tothom. Milers de soldats republicans capturats van ser internats en camps de concentració distribuïts arreu de l’Estat. Abans de poder tornar a casa havien de passar per un procés de classificació i depuració en què les noves autoritats decidien el seu futur.

L’Arxiu Municipal de Gavà conserva dos documents excepcionals que permeten seguir una part d’aquest itinerari vital. D’una banda, un certificat oficial de llibertat provisional; de l’altra, una carta escrita des del mateix camp de concentració poques setmanes abans. Junts ofereixen una mirada molt humana sobre aquells mesos d’incertesa.

Una carta des del camp

El primer document és una carta escrita el 4 d’abril de 1939 des del camp de concentració de Santa María de Oya (Pontevedra) per Josep Ferrer Oriol a la seva esposa.

És una carta senzilla, escrita a llapis sobre un full reutilitzat, que va passar la censura militar, tal com acredita el segell estampat sobre el document.

Com tantes altres cartes de presoners, parla sobretot de preocupacions quotidianes. Josep explica que es troba bé de salut, demana diners perquè els necessita al camp i manifesta la seva inquietud per no rebre notícies de casa. També comenta que alguns companys ja han estat posats en llibertat i espera que aviat arribi el seu torn.

Entre línies, però, s’hi perceben l’angoixa de la separació familiar, la incertesa sobre el futur i l’esperança de poder tornar a Gavà.

La llibertat… però sota vigilància

Poc més d’un mes després, el 16 de maig de 1939, el Tribunal Provisional de Classificació del mateix camp expedia el document que concedia a Josep Ferrer la llibertat provisional.

El certificat indica que havia estat concentrat durant tres mesos i tres dies i autoritza el seu retorn a Gavà, on residia abans de la guerra.

La llibertat, però, estava lluny de ser plena. El document estableix que, en arribar al seu municipi, havia de presentar-se obligatòriament davant les autoritats militars, la Guàrdia Civil o l’alcalde. A més, al revers hi consta una diligència acreditant que aquesta presentació es va efectuar a Gavà el 19 de maig de 1939, «Año de la Victoria», mostra del control administratiu i policial exercit sobre els vençuts.

El certificat també inclou una qualificació del seu comportament durant l’estada al camp: «Buena», un dels elements que les autoritats utilitzaven per decidir el destí dels presoners

🖋  Assumpció Gabernet – Arxiu Municipal de Gavà

 🖺 AMG / Fons Purcet-Ferrer