![]() |
La
vara de comandament té una llarga història. Els romans ja la
utilitzaven com a símbol d’autoritat de sacerdots, cònsols i
emperadors. A finals de l’imperi, l’església cristiana la va
incorporar en forma de bàcul i com a símbol del poder de bisbes i
cardenals. A l’edat
mitjana, els representants dels estaments civil, militar i judicial
van adoptar la vara com a atribut de la seva autoritat.
És,
precisament, a través del poder judicial que els alcaldes
incorporaran la varaen
l’exercici de les seves funcions. Hem de tenir en compte que les
funcions dels alcaldes en aquell moment no eren les mateixes d’ara
i que la funció principal era impartir justícia en nom del comte o
del rei.
Per
a l’alcalde, la vara representava l’autoritat, però també era
una eina pràctica: una eina de mesura. Pensem que, en una societat
bàsicament agrícola, molts conflictes derivaven de disputes sobre
els límits de les terres de cultiu. Com que no s’havia inventat el
sistema mètric decimal, l’alcalde utilitzava la vara com a
referència de mesura i les mesures que es feien amb la vara eren les
que tenien caràcter oficial.
A
partir de la Constitució de Cadis de 1812, les funcions dels
alcaldes comencen a canviar i, des de 1834, en desapareixen totalment
les atribucions judicials, que seran assumides pels jutges de pau. És
d’aquesta manera que la vara d’alcalde ha arribat fins als
nostres dies amb una funció merament simbòlica i es fa servir
únicament en la investidura o en altres actes solemnes.
A la imatge, presa de possessió de Josep Lluch Clúa a l’alcaldia de Gavà el 13 de setembre de 1962. L’acte va ser presidit per Alberto de Grau en representació del Gobernador Civil i per Enrique Rivorola, inspector provincial del Movimiento. A la fotografia s’identifiquen, també, l’alcalde sortint Joan Escala i els tinents d’alcalde del nou consistori, Jaume Rafanell (1r) i Salvador Amat (2n).
Assumpció Gabernet



