 |
| Retrat de Felip Solé, cap a 1930 Autor desconegut Col·lecció Joan Bosch Solé |
En Felip Solé Olivé va guanyar per
oposició la plaça de mestre l’any 1906 i va ser destinat a Gavà,
on va exercir a les úniques escoles públiques que hi havia: les
escoles de la plaça. Des del primer moment, «el senyor Felip»,
com se’l coneixia al poble, va destacar per les seves aptituds com a
pedagog. Imposava la disciplina a l’aula, però sense el rigor i els
càstigs als quals estaven acostumats els alumnes. Els ensenyava
cançons infantils, i a llegir i a escriure en català. Les tardes
dels dimecres organitzava sortides a museus, castells, fonts i a
altres escoles de la rodalia.
cívic de les noves generacions va ser el seu lema. La influència
que va tenir sobre els seus alumnes va ser decisiva perquè molts
d’ells van destacar en la cultura i en la política local. L’aparició
del primer periòdic local, L’Aramprunyà,
de caire catalanista; la fundació de l’Esbart Dansaire Ginesta, el
Pomell de Joventut «Roselles de Gavà», la intensificació
de l’activitat coral entorn de la coral «La Igualtat»,
l’augment de la pràctica esportiva amb la creació del «Club
Ciclista Gavanenc» i del «Club de Futbol Gavà», així
com l’interès pel patrimoni i la pròpia història cal atribuir-ho,
en bona part, a l’aplicació dels seus joves exalumnes dels principis
i lliçons del seu mestre.
L’any
1909
va guanyar la càtedra de pedagogia de l’Institut de Lleida.
Un cop a Lleida, va promoure la creació de l’Escola
Normal de Magisteri, de la qual va ser director en diverses ocasions. Felip Solé és pare del geòleg i catedràtic
de geografia física, Lluís Solé Sabarís, nascut a Gavà l’any
1908, del metge i polític Felip Solé Sabarís i del mestre Josep
Maria Solé Sabarís. Aquest últim és el pare de l’historiador
Josep Maria Solé Sabaté i del periodista Felip Solé Sabaté.
Per saber més: http://www.catedramariustorres.udl.cat/espaimt/directori/item.php?acr_item=sole&opcio=home&tipus=a
