» A Sariñena, jo anava al col·legi.
Recordo que trigava un quart d’hora a anar-hi i tornar-ne. Hi vivia poca gent.
No tenien ball ni cine. Era una vida diferent. Vivíem bé. El papa tenia una
fàbrica de farina a Sariñera que funcionava amb aigua. Jo, amb 92 anys, mai  no he conegut casa meva sense llum, perquè amb
la dinamo de fer anar les màquines teníem llum. 

A Gavà, l’any 1927 hi havia quatre
gats i quatre cases. Érem com una família, deixàvem les portes obertes. No es
tancaven ni de dia ni de nit. Recordo l’organillo pel carrer. La Rambla
era tota de terra. L’entrada de l’American Lake valia 50 cèntims i pujar al
carrilet, 1 pesseta. Sempre anàvem a peu a El Prat, a Viladecans i a la festa
major de Castelldefels. També anàvem a les funcions de teatre i al ball.»

De petita, va treballar a la fàbrica de les Cintes durant dos anys:
“Quan venia l’inspector, com que no tenia l’edat,
ens enviaven al camp del costat, que era el del pare, i després tornàvem a la
feina. Fins als dotze anys vaig anar a l’escola; hi anava a la tarda. Crec que
vaig anar a la plaça. També tenia una
dona que m’ensenyava: vaig aprendre ràpidament el català.»

Es va casar dues vegades. El primer marit, l’Agustí,
va morir a la Guerra. Ella estava embarassada de cinc mesos. Va tenir la seva
nena i després de set anys de vídua es va tornar a casar amb el Magí. Per temes
de salut, es van traslladar a viure uns anys a Sant Cugat, on van muntar un
restaurant. Després d’un temps, van tornar a Gavà i van obrir un bar-restaurant
a la carretera, a Cal Pla.