L’aparell  receptor de teevisió varepresentar tota una novetat a les llars gavanenques dels anys seixanta. 

Tot i que es va incorporant poc a poc a l’espai comú de la casa, encara tardaria un temps a ser l’objecte omnipresent de l’actualitat i molts anaven a casa dels veïns o al bar per mirar-la. Fins i tot havia teleclubs!

 Als aparadors de les botigues d’electrodomèstics els televisors compartien protagonisme amb els ràdio transistors portàtils i els tocadiscos. Aquests darrers, en aquell moment, encara els hi guanyaven la partida. La ràdio era present a les cases i als tallers, amb una gran oferta d’emissors i el tocadiscs era imprescindible als guateques que muntava la joventut als domicilis particulars. Tampoc podien competir amb les sales de projecció perquè, juntament amb el futbol i el ball, el cinema era un element important de socialització i el lleure més popular.

 En aquella primera televisió només s’hi podia veure un canal -o cadena amb es deia llavors- (fins l’any 1966 no apareixerà TV2) i la programació, a més, estava limitada a poques hores al dia.

Benet Solina – Arxiu Municipal de Gavà