El 21 d’octubre de 1899, el vapor francès,
«Paule Emile», va encallar en un banc de sorra a la costa
entre Gavà i Castelldefels.Segons la notícia
publicada en el diari La Vanguardia, el capità va demanar auxili
a la Comandància de la Marina, que no va poder ajudar el vaixell pel
mal estat de la mar.

La tripulació va viure moments de gran incertesa, però amb la intervenció
de la «Sociedad de Salvamento de Naúfragos» es va
aconseguir transbordar els dinou tripulants del naufragi, els quals no van
poder desembarcar a la platja per la gran marejada que hi havia.
El bot salvavides es va dirigir a Vilanova i la Geltrú i
d’allí es van traslladar fins a Gavà, on van ser auxiliats. Durant molts dies el
vapor va estar embarrancat a la platja. Va ser visitat no només per la
companyia asseguradora sinó també per la Companyia Transatlàntica que n’havia
de recuperar el carregament. Van ser dies molt complicats per l’estat de la mar
i la casa armadora va abandonar el vaixell.

A finals d’octubre va arribar el remolcador danès «Danmark»,
però no va poder aboiar el vapor
francès fins al 16 de novembre de 1899, dia en què gràcies a
l’insistent treball del remolcador van poder reflotar
el «Paule Emile» i dirigir-lo cap a Marsella. Les autoritats i carabiners de Gavà van rebre molts elogis
per l’ajuda en el salvament, a pesar del temporal. Fins i tot del cònsol
general de França, que va expressar al comandant de la Marina l’agraïment
pel servei efectuat amb tanta rapidesa i desinteressadament.