Un metre d’aigua a l’església i les rieres desbordades: així va descriure un veí de Gavà el devastador temporal de Sant Ramon de 1926
El 31 d’agost de 1926, coincidint amb la diada de Sant Ramon, un violent temporal va sorprendre els veïns de Gavà i Viladecans. A l’Arxiu Municipal de Gavà conservem un testimoni documental d’un valor incalculable: la crònica manuscrita de Baldiri Soler, un gavanenc que va viure en primera persona la devastació d’una tromba d’aigua que va desbordar per complet la xarxa hidrogràfica del municipi.
El testimoni d’en Baldiri Soler
Amb la riquesa i la cruesa del llenguatge popular de l’època, en Baldiri va deixar escrit aquest relat dels fets:
“En el día 31 de Agosto de 1926 hizo una inundación que causó muchos daños en el pueblo de Gavà y su término y a Viladecans, las crecidas de las rieras arrasaron las tierras y mataron muchos árboles.
La riera de San Llorens se desbordó y el agua pasaba por encima la Rambla frente el casino. El agua entró en el Casino y bajó por la Rambla, arrancando parte de los bordillos, entrando por las casas y derribando las paredes de las cuadras de Jaime Enrich, estendiéndose por todas partes.
Y la creciente de la agua del torrente de las Farreres pasó por el lado de la Rectoría, entró por la calle de Molins y quedó aglomerada en unos solares edificados de Carlos Vendrell y no pudiendo resistir tal fuerza de agua, derrumbó la pared de bajo y el mismo golpe derrumbó la pared de la Boada y se estendió hacia la Iglesia con una altura de un metro de agua nadando las sillas y bancos.
Y la riera de las Parets derrumbó la paret del pie del Calamot e iba frente abajo hacia la fábrica de Serra y Balet que parecía una riera. Como consecuencia de este tempestad mató muchas plantas y árboles y vino una plaga de orugas que no dejó nada y de gusanos por todas las frutas”.
D’un fenomen puntual a la crisi climàtica actual
El fenomen descrit per Baldiri Soler es correspon amb la típica «gota freda» (o DANA) del litoral mediterrani, pròpia de la transició entre la fi de l’estiu i la tardor. Altres rierades es recorden a Gavà, com la de setembre de 1962, de la qual en tenim constància fotogràfica.
Tanmateix, llegir avui aquest document des de la perspectiva del segle XXI adquireix una dimensió nova. El que l’any 1926 es va percebre com un succés extraordinari i puntual és avui una amenaça recurrent. L’actual canvi climàtic no només augmenta la freqüència d’aquests episodis d’aigua torrencial, sinó que n’amplifica la violència i la capacitat destructiva sobre un territori cada cop més transformat. La memòria conservada a l’Arxiu ens recorda que la història del nostre paisatge i de les nostres rieres és, més que mai, una lliçó per al futur.
🖊 Vanessa Rodríguez Fornós – Arxiu Municipal de Gavà
📷 1. Excursió a l’ermita de Sant Ramon, l’any 1924. Placa de vidre estereoscòpica. AMG / Fons i autor: Martí Sabatés Duran.
📷 2. Afectacions sobre un conjunt de barraques a les Farreres. 26 de setembre de 1962. AMG / Fons i autor: Jordi Vaghi.
📷 3. Vista de la riera de Sant Llorenç després de les fortes pluges del 25 de setembre de 1962. AMG / Fons i autor: Jordi Vaghi.
