Josep Varela i Serra ha publicat recentment una biografia sobre Felip Solé i Olivé (1880-1947), que va exercir a Gavà com a mestre de les escoles de la plaça entre 1906 i 1909. Des del primer moment, «el senyor Felip», com se’l coneixia al poble, va destacar per les seves aptituds com a pedagog. Imposava la disciplina a l’aula, però sense el rigor i els càstigs als quals estaven acostumats els alumnes. Ensenyar, educar i formar l’esperit cívic de les noves generacions va ser el seu lema. La influència que va tenir sobre els seus alumnes va ser decisiva perquè molts d’ells van destacar en la cultura i en la política local.

L’any 1909 va guanyar la càtedra de pedagogia de l’Institut de Lleida. Un cop a Lleida, va promoure la creació de l’Escola Normal de Magisteri, de la qual va ser director diverses ocasions. Pedagog, introductor, juntament amb Enric Arderiu, de l’ensenyament del català al magisteri i col·laborador d’Antoni Maria Alcover i de Pompeu Fabra en la labor lexicogràfica i normativitzadora. També va participar amb Pau Vila en l’estudi de la divisió territorial de Catalunya.

Tots aquests i molts més detalls de la biografia de Solé estan recollits a Felip Solé i Olivé. Pedagogia i tenacitat al servei d’un país de Josep Varela i Serra, publicat per l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la Diputació de Lleida. Varela, catedràtic d’ensenyament secundari, és un matemàtic enamorat de la Història, que ja ha publicat diverses biografies. En aquesta ocasió, mitjançant un acurat treball de recerca molt ben documentat, l’autor ens apropa a la figura de Felip Solé, un treballador incansable i una persona compromesa amb la seva època. Un retrat d’un personatge poc conegut, analitzat des de diverses vessants i molt ben contextualitzat.

Assumpció Gabernet