El cicle festiu de la Tornaboda, que té lloc de desembre a Carnaval, és alhora una de les tradicions més antigues i una festa compartida entre Gavà i Viladecans que ha patit, al llarg del segle vint, un seguit d’oblits i recuperacions fins assegurar-ne la seva actual pervivència.
Des que l’any 1980, amb l’assessorament de la família Marrugat, es va recuperar de manera institucional la Tornaboda, la festa s’havia submergit en una inèrcia on s’hi trobava a faltar una reflexió profunda sobre el seu origen i significat.
És per això que l’edició conjunta d’aquest llibre per part dels ajuntaments de Gavà i Viladecans, respon a la necessitat de desvetllar interrogants històrics i d’establir la idoneïtat de l’actual Tornaboda. Pompili Massa, premianenc i especialista en dansa tradicional, s’ha encarregat de la difícil tasca de treure’n l’aigua clara. En aquest aspecte ha estat un encert triar algú que s’ho mirés amb prou distància i imparcialitat, lluny de l’apassionament dels protagonistes.
No calia una obra massa extensa; en a penes un centenar de pàgines, això sí, amb una edició atractiva i profusament il·lustrada, trobem una aportació ben estructurada que ens ofereix un coneixement més profund de la festa i que, fins i tot s’atreveix, en les consideracions finals, a fer propostes per a una revisió de la reposició de la Tornaboda encetada a mitjans de segle passat per Maria Eugènia Marrugat i que va servir de model a l’actual.
El contingut està redactat en cinc capítols que van des d’una exposició exhaustiva de tot el que fa referència a la festa a través de la descripció de folkloristes com ara Pere Màrtir Puig, Joan Rigall, Joan Amades o Josep Maria Castells, – aquests darrers com a conseqüència de les seves visites a Gavà en les anomenades “missions de recerca per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya”-, al que sabem del seu recorregut històric fins a l’anàlisi de la indumentària i del material coreogràfic i musical del ball de la Tornaboda .
En el primer apartat l’autor fa una aportació clau, que planarà al llarg de tot el treball, per entendre la posada en escena de l’actual conjunt de balls. El desllorigador, Pompili Massa l’ha trobat en el canvi de costums que es van produir amb l’aparició dels balls vuitcentistes i la nova organització del ball social que això comportà. L’antic ball de plaça organitzat pels mateixos fadrins, és a dir nois joves amb ganes de festejar i de passar-s’ho bé s’abandonà i anar deixant pas als balls que tenien lloc en locals confortables a canvi del pagament d’una entrada. Així mateix es produí un canvi de repertori.
El moviment cultural de la Renaixença farà prendre consciència de la desaparició de les manifestacions populars antigues i que avui anomenem folklore. Així, els anys 80 del segle XIX hi va haver una revifalla de la Tornaboda, ara però, aixoplugada en algun cafè local. Es torna a ballar, però ja no és el mateix ball natural de Carnaval sinó que pren ja aquí un sentit de tradició, de folklore que es recupera, que ha perdut la senzillesa del ball popular i s’ha transformat en ball espectacle. Tot i amb això La Tornaboda era encara ben viva quan el comediògraf Julià Carcassó arran d’una estada a Viladecans, convidat pel seu amic Baldomero Llort, escriu el 1893 una comèdia de costums que ens fa pensar que en algun moment, en aquestes societats rurals de Gavà i Viladecans el dimarts de carnestoltes va gaudir d’un acolliment popular semblant a la de les festes majors d’hivern.
Azahara Abadias
