Hi ha documents que, malgrat la seva aparent senzillesa, són capaços d’explicar grans canvis històrics
Hi ha documents que, malgrat la seva aparent senzillesa, són capaços d’explicar grans canvis històrics. Aquest és el cas de dos quaderns escolars conservats en un fons personal de l’Arxiu Municipal de Gavà i pertanyents a una mateixa persona. Escrits amb només dos anys de diferència, el 1937 i el 1939, tots dos tracten un mateix tema: la guerra. Però la manera com l’escola l’explica en cadascun d’ells és radicalment diferent. Entre una pàgina i l’altra hi ha la Guerra Civil, el canvi de règim i també una profunda transformació del discurs educatiu.
«La guerra indica poca civilització i molta barbàrie»
El primer quadern correspon a 1937, en plena Guerra Civil. La pàgina, escrita en català, presenta la guerra com una expressió de barbàrie que cal rebutjar.
L’alumna —Maria Cardona— hi escriu que «la guerra indica poca civilització i molta barbàrie» i recull diverses recomanacions adreçades als infants: no pensar a fer la guerra, no jugar a la guerra, no llegir textos que en parlin ni col·leccionar estampes relacionades amb els combats.
El missatge és clar: la guerra no és un joc ni una activitat heroica, sinó una realitat que els infants han d’aprendre a rebutjar.
«Año de la Victoria»
El segon quadern ens situa el 1939, pocs mesos després del final de la Guerra Civil. El canvi és immediat. El text és ara en castellà, l’exercici és un dictat i la pàgina porta la inscripció «Año de la Victoria».
El contingut procedeix de l’Almanaque Flechas y Pelayos de 1939 i presenta els combatents del bàndol vencedor com a «héroicos soldados». El seu sacrifici es relaciona amb la religió i la victòria: els soldats entren en combat i moren cridant «¡Viva Cristo Rey!».
La guerra ja no és presentada com una mostra de barbàrie, sinó com un relat d’heroisme, sacrifici i fe.
Dos quaderns, dos discursos
El més excepcional d’aquests documents és que pertanyen a la mateixa persona. Maria Cardona tenia nou anys el 1937 i onze el 1939. En només dos anys, el discurs que rep a l’escola ha canviat completament.
També ho han fet la llengua i els referents. El català del primer quadern dona pas al castellà; el rebuig de la guerra és substituït per l’exaltació dels vencedors, i els nous valors del règim franquista entren de ple en l’ensenyament.
Són només dues pàgines d’uns quaderns escolars, però permeten veure com els grans canvis polítics arriben fins a la vida quotidiana i, en aquest cas, fins al pupitre d’una nena.
🖋 Assumpció Gabernet – Arxiu Municipal de Gavà
🖺 Quaderns escolars. AMG / Fons Maria Cardona
