Entre les pàgines d’una llibreta escolar hi ha una anotació que, a primera vista, pot semblar poca cosa: una llista de noms de nenes, escrita l’any 1940
Aquesta senzilla relació ens situa davant d’una realitat molt concreta: la de les nenes i noies que, en plena postguerra, participaven en el rés del rosari.
Maria Cardona, la propietària de la llibreta, tenia 12 anys quan va escriure aquesta llista. Al costat dels noms hi apareixen algunes «X», una marca que servia per indicar quines nenes hi havien assistit. No és, per tant, una simple llista de noms, sinó una anotació relacionada amb l’organització d’una activitat religiosa.
I aquí és on el document pren tot el seu significat. Som l’any 1940, tot just un any després de la fi de la Guerra Civil. Gavà, com la resta del país, vivia els primers anys d’una dictadura que havia imposat una profunda transformació de la vida política, social i cultural. La repressió, la manca de llibertats i les dificultats materials de la postguerra formaven part de la vida quotidiana. Al mateix temps, l’Església recuperava una posició central en la societat i en l’educació, i el nacionalcatolicisme es convertia en un dels pilars ideològics del nou règim.
El paper de l’Església a la societat
Per a les nenes, aquesta nova realitat també significava aprendre des de petites quin havia de ser el seu lloc en la societat. L’educació femenina estava fortament vinculada a la religió, la família i la preparació per a les tasques domèstiques. El model de dona que promovia el franquisme era el de l’esposa i mare, vinculada a la llar i transmissora dels valors religiosos i morals.
En aquest context, resar el rosari no era una activitat extraordinària, sinó una pràctica que formava part de la quotidianitat de moltes nenes. La religió impregnava l’educació i la vida social, i l’Església tenia un paper fonamental en la reconstrucció de la societat de postguerra.
Una petita anotació que explica molt
Però hi ha alguna cosa especialment significativa en aquesta pàgina: qui l’escriu és una nena de dotze anys. Maria no només participa en el rosari, sinó que sembla assumir una petita responsabilitat d’organització: anotar les companyes i controlar qui hi és. Una tasca aparentment insignificant que, vista avui, ens pot resultar sorprenent.
Què feia una criatura de dotze anys l’any 1940 per divertir-se? Quines eren les seves activitats, les seves obligacions i els seus espais de relació? Segurament hi havia jocs, amistats, escola i moltes altres formes de lleure. Però aquesta pàgina ens recorda que la infància d’aquells anys estava també marcada per la religió, la disciplina i els rols de gènere.
Una llibreta escolar conserva així una petita escena de la vida quotidiana de la postguerra. No hi trobem grans esdeveniments ni discursos polítics. Només una llista de noms escrita per una nena. I, tanmateix, darrere d’aquella llista hi apareix tota una època.
🖋 Assumpció Gabernet – Arxiu Municipal de Gavà
🖺 AMG / Fons Maria Cardona
